Borrar

CREIX L'ACOSSAMENT EN L'ESCOLA

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Sábado, 3 de febrero 2018, 13:08

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

La veritat és que hi ha molta més virulència en l'escola de la que hi havia abans. I ho dic yo -i sé de lo que parle-, puix he eixercit durant 40 anys de mestre. Si, ahir, per casi res, un mestre li pegava un carchot a un chiquet o el tenia agenollat en un racó de l'aula per no contestar be la lliçó o per haver renyit en un companyó, acabada la classe, res passava. Pot ser que, també, en arribar a casa ni li ho contara a sa mare ni manco a son pare perque podia succeir que, per relatar-ho, li regalaren alguna «galleta» de propina. Pero ya se sap que hui això no passa. Ara, lo més corrent és que la mare o el pare -o els dos juntets- s'acosten al colege per a increpar al mestre dient-li que al seu fill ningú li pega, si de cas, ells. L'increpen i se'n van plenament satisfets. I el chiquet, enterant-se, es riu. Davant d'eixa actitut paternal el chiquet rebel, es creix un montó; pren aire de suficiència i, si veu ocasió, arma de nou folló en la classe o se burla d'un condiscípul, sense regomello, sols perque té el nas gran, les orelles de rata penà, el monyo roig o el cul gros. Tant si val una cosa com una atra per a ficar-se en ell; acossar-lo i fer-li les hores de classe massa agres. Motiu, qui se burla, ne té si ho busca per pur plaer, ya siga alumne de primària, de secundària, de bachillerat o de F. P. I no soles actúa a l'eixida de classe o en les recreacions sino que s'ensanya també pel mòvil fent coneixedors de sa maldat a la majoria dels seus condiscípuls. I un dia i un atre, les insidies, burles i befes se tornen torment que ofega l'ànima del pobre que les rep i les sofrig diàriament. Molts són els acossaments que han acabat en suïcidi. Pareix que l'escola siga el lloc on més casos se donen. I sembla que la cosa cada volta va a més.

I, segur que no són, solament, culpables els menuts. Els majors tindrem una bona part. Si es permet, quan se veu, i no se denúncia. Fem que desaparega. Estem alerta, pares i mestres. Enterem-se de lo que passa en la classe i en el carrer. No deixem que, per callar, ni l'acossament llingüístic medre. Com està medrant el català. ¿Quan s'ensenyarà en Valéncia el nostre idioma casolà, exent d'interferències alienes, com sense por ni vergonya el parlaven els nostres ancians?

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios