CREENTS I INCRÈDULS

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Creents i no practicants els hi ha en més quantitat que els que creuen i no passen de tot, sino que seguixen sempre les normes. Com, inclús, en perill de nort les defenen per molt difícils que siguen. Pero resulta que hui en dia que els radicalismes creen tants mals, creure és més fàcil que fer creure i més fàcil encara viure sense tindre per far cap idea en el trespol. Pero lo que és cabal, just i normal, és que qui siga cristià deu de creure en Crist i en el seu Evangeli i el que és islamiste en Alà i en el Corà. Com també si eres de Valéncia lo més apropiat és que defengues la teua terra, la teua gent, ton idioma, bandera, història i procures amar-la sempre i voler per a la teua terra lo millor. Voler a Valéncia no és només posar-se la bruseta i el mocador al cap quan venen les Falles, puix éstos, hui, ya se'ls posen inclús els estrangers, quan se mesclen en el soroll de la música i el fum dels trons. Eixe valencianisme -com el cristianisme que sol se mostra en les processons- val poquet. Més val: compartir sentiments, ajudant al necessitat, defenent lo teu. Que no se diga que només se sentim valencians quan ix la Mare de Déu del seu Camerí o el 9 d'Octubre rendint homenage a Jaume I. I en atres ocasions de manifestacions, denúncies i actes de fervor valencianiste, amagar-se en casa, perque és a on més tranquils estem. Aixina com la gent s'arregla abans per a eixir al carrer ben templat, ¿perqué no s'arregla el cor un poquet? I ho pregunte perque com dia Miquel Adlert: «fan més mal els pecats que comet el cor que els que fa el pensament.» Com també pensem que hi ha que tindre sempre predisposició a l'acció. El passotisme és senyal de covardia. Cal lluitar per lo que té que vindre si lo que tens no t'agrada. No estancar-te en el passat. El present és nostre. Si el volem millorar, comencem. Sembrem valencianisme perque com també nos dia Adlert: «De lo que se sembra es cull correntment. Pero si es cull, no serà mai una cosa que no siga la sembrada. Lo que sí que no es cull mai és lo que no s'ha sembrat per ningú.» I pijor són aquélls que fan collita sense haver plantat ni regat.

Fotos

Vídeos