Creación de una Cátedra de lengua valenciana

Enguany celebrem el centenari de la creació de la primera Càtedra de llengua valenciana en l'Universitat Lliterària de Valéncia en 1918; la notícia de la seua creació apareixia en el diari Las Provincias el 4 d'octubre de 1916: «Centro de Cultura Valenciana. Creación de una Cátedra de lengua valenciana: Ayer estuvieron en el rectorado de nuestra Universidad el director-decano del Centro de Cultura Valenciana, José Martínez Aloy y el director ponente Falcó con objeto de cumplimentar un acuerdo del mencionado Centro, relacionado con la creación de una cátedra de lengua valenciana». La notícia reproduïx la carta que el llavors director del Centre de Cultura Valenciana, Martínez Aloy, escrigué al rector de l'Universitat Lliterària de Valéncia, Rafael Pastor, i entre unes atres coses diu: «El Centro de Cultura Valenciana que tengo el honor de presidir,[...] tiene acordado abrir una cátedra de lengua valenciana a cargo del insigne gramático reverendo P. Fullana, que ha tenido la abnegación de aceptar tan grave cuanto honrosa tarea pedagógica».

Las Provincias també arreplega la contestació del rector de l'Universitat a la solicitut del Centre: «La tramitaría al ministro del ramo, con informe favorable, pues conceptuaba obra muy plausible y que entraba de lleno en la misión de la Universidad». Pero la reproduix un comentari de Martínez Aloy que hui resulta doblement interessant pel conflicte que es crearia posteriorment entre valencià i català: «Estamos seguros de que el ministro de Instrucción pública atenderá los deseos del Centro de Cultura, que responden a una verdadera necesidad. Por otra parte, el caso que se plantea en Valencia no es nuevo. El 11 de junio de 1912 acordó la Diputación Provincial de Barcelona la creación de una cátedra de lengua catalana, y se dirigió al rector de aquella Universidad señor barón de Bonet [...] la petición fue concedida, y desde dicho año, regentada por el ilustre filólogo don Pompeyo Fabra, Barcelona cuenta con una clase para el estudio de su lengua, a la que acuden numerosos alumnos, y de la que han salido gramáticos competentísimos que cooperan al resurgimiento y esplendor de su léxico».

Destaquem que el rector parla «de su lengua», la llengua catalana, i «de su léxico», i és just dir ací que Fullana sí era un «insigne gramático», com diu Martínez Aloy, pero Pompeu Fabra no era «ilustre filólogo», sino un ingenier industrial. Com la petició al ministre no tenia resposta, l'Ajuntament de Valéncia envià al ministre d'Instrucció Pública un telegrama adherint-se a la petició del Centre de Cultura Valenciana. La prensa en octubre de 1917 se fea resò del fet en este titular: «La Gramática Valenciana en nuestra Universidad» i publicava la contestació ministerial que assegurava «...que el asunto ha de quedar resuelto favorablemente en un corto plazo». Efectivament pronte aplegà el permís i les lliçons mamprengueren. De nou la prensa llançava la notícia el 26 de giner de 1918 escrita per T. Llorente Falcó: «Tenemos ya la satisfacción de poder anunciar al público la fecha de la inauguración de la cátedra de lengua valenciana, a cargo del sabio filólogo reverendo Padre Luís Fullana, y al hacerlo, un deber de gratitud le obliga a expresar su reconocimiento al digno rector de esta Universidad Literaria, doctor don Rafael Pastor, y a la facultad de Filología y Letras [...] por la cooperación que han prestado a la labor del Centro de Cultura [...] La inauguración de la cátedra se verificará el próximo martes día 29 del corriente enero a las seis de la tarde, en el aula número 7».

Ortografia i gramàtica estaven a punt; Fullana havia publicat en 1914 les Normes Ortogràfiques, treball que Lo Rat Penat li encomanà. El filòlec feu una crida als escritors, enviant qüestionaris en els punts a tractar i en eixe material redactà les normes que s'estudiaren durant huit assamblees i que s'aprovaren pels assambleistes en Lo Rat Penat.

El Centre de Cultura Valenciana (hui Real Acadèmia de Cultura Valenciana) s'havia creat en 1915 per la Diputació de Valéncia i lo primer que feu fon encomanar al filòlec Lluís Fullana la redacció de la Gramàtica elemental de la llengua valenciana, la primera gramàtica valenciana que hauria de ser considerada BIC (Be d'Interés Cultural). Les lliçons escomençaren en gran assitència de públic i intelectuals. L'alumne Felip Mateu aixina ho recorda: «Fullana representava l'autèntica gramàtica popular, era un gramàtic docent i no un filòlec en ambicions ni ensuperbides posicions doctrinals, sino l'home eixit del camp, que parlava un valencià correctíssim i ensenyava la gramàtica a base de la pròpia llengua i del llatí». La càtedra fon suprimida durant la dictadura de Primo de Rivera i no fon restaurada al final d'esta.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana i totes les entitats valencianistes inicien els actes que durant 2018 commemoraran este centenari. El primer serà el dia 27 de giner en una lliçó magistral del reverent i acadèmic Benjamí Agulló, biógraf de Fullana, en l'aula magna de l'Universitat Lliterària, en el carrer de la Nau de Valéncia, sobre Fullana i la càtedra de llengua valenciana. Hui tenim un Estatut d'Autonomia en unes competències inimaginables fa cent anys, pero en ninguna de les nostres universitats existix una càtedra de llengua valenciana i els departaments de filologia valenciana fa temps que canviaren el seu nom pel de filologia catalana. Fa cent anys el Centre de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat, la Diputació de Valéncia, l'Ajuntament de Valéncia, l'Universitat, la Facultat de Filologia, tots junts reclamaven una càtedra de llengua valenciana i hui... ¿qué nos ha passat valencians? ¿Quí ha enverinat aquell esperit valencianiste i de concòrdia?

Fotos

Vídeos