CEDAÇOS, PER LA CUINA, ESCASSOS

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Com tampoc pel corral, com ahir, trobaràs algún que atre garbell, encara que estiga rovellat. I és que abans se garbellava molt més. Qui sembrava forment, per a moldre'l després i eixa farina, cendre-la, fényer-la i dur-la al forn a fi de tindre pa per a uns dies. Això era lo normal; ya que aquéll, com ara, no se podia comprar calentet, recén cuit. Adés, tampoc sempre, ni les fleques tenien farina per abastir el racionament, sino algo aixina com pols feta de dacsa, ordi o corfes de taronja, puix el pà, una volta cuit, estava groc o tirant a cendrós. Pero calia conformar-se, si volies pegar algún que atre mòs. Per lo tant, cedaços els hi havia en cada cuina -grans i chicotets- de totes les cases. Actualment, se'n veuen poquets i ningú pareix ser per a cendre farina i fer el pa. Els garbells els servien als llauradors per a garbellar tota classe de llegums: cigrons, fesols, llentilles... a fi de separar les pedretes i les palletes.

Els cedacers treballaven sobre dos cèrcols per a fer un garbell. Un més gran que l'atre, i aixina poder passar entre els dos la tela que embastava. Ara, els garbells només els veig en les mans dels manobres, puix en l'horta pocs són els que seguen blat o qui te planten fesols. El camp, hui, està solitari, casi en ruïnes, i, els arbres per milers, ofegant-se. ¿Per a qué va usar, el llaurador un garbell? Ni l'aigua podrien garbellar per massa bruta. Eixa que corria contenta i clara per les séquies -aquelles que tenien juncs per les voreres, granotes i anguiles per dins- ya no passa. Recorde, també, que sobre l'acera del carrer de Sant Roc (propet de la portalada del Roco) cóm es triaven les cebes i s'embassaven o se fea la batuda de fesols per, a després, garbellar-los, de cul al vent, tractant de separar els grans de les pellorfes. També veïes fer lo mateix pel carrer Major, pel del Negre o per qualsevol atre que tinguera la suficient amplària. O hi s'extenien els productes de l'horta que volien que s'eixamoraren per, a més tart, guardar-los en casa i no se floriren per l'humitat.

Cedaç, garbell, criba i tamís que d'estes quatre maneres se solen nomenar i tenen tots raó en afirmar-ho. Com el savi de Marchena quan dia que: deixà, a sol post el seu ase i a l'ombra es va quedar.

Fotos

Vídeos