CACAUS I ARMELES

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Perque, ara, solem tindre de tot, encara que res coste barat, és per lo que, quan entre en un cassino, poques voltes veig algún jugador que tinga, al seu costat, uns cacauets o unes armeletes i un gotet d'aigua. És éste un recort que tinc present, junt a una visió enterbolida pel núvol de fum de tants cigarros i puros cremant-se, fent pols dents i pulmons. Això ho veïa quan sent menut hi entrava, per vore si mon pare o mon yayo me donaven -per ser dumenge- un quinzet per a comprar-me un TBO o unes chufes. Els dos solien tindre, propet, el plateret d'armeles. Hui, no veig lo mateix. La gent té: cubates, cafés, coca-coles, whisqui... Yo, d'aquelles armeles i cacaus m'enrecorde prou. Tenien un especial sabor; sobretot, els cacaus, menuts pero saborosos, no com les cacaues de hui -transgèniques-, ventrudes i sense gens de gust. Entre semana, veïes dònes que portaven llandes d'ells al forn. Eren les postres més clàssiques; les que se solien traure a taula quan no hi havia taronges, raïm o figues. Figues que si no eren teues, eren del veí que te les havia regalat perque pronte s'obrien plenes de mel i atraïen a les avespes, teuladins, mosques i borinots. Les pomes, peres, bresquilles... les vees en les parades del mercat, pero lo rar era que la mare les comprara a sovint, com les faves, cebes o creïlles que servien per a omplir be els entrepans. Cacaus i armeles se consumien a sovint. De les armeles, mon yayo dia: «Són bones per a entretindre la fam i per a que circule, en normalitat, la sanc. Pero no t'oblides de les avellanes, que encara són millors.» I no és que ell ho haguera llegit en part alguna. No. Li ho havia dit son pare, com ell m'ho dia a mi, aconsellant sabuderia popular. Ara, quan m'entere de que han descobert en elles el paclitaxel (ingredient actiu del taxol) pense que els vells ya suposaven les virtuts de les avellanes, que és lo que han descobert els científics més tart. I, açò és lo que acabe de llegir en una revista: «La majoria dels fruits secs no tenen colesterol (¡la de voltes que nos havien dit tot lo contrari!); són rics en minerals i en vitamina E. Per lo tant, excelents per a la salut.

Fotos

Vídeos