BOTA EN VARAL; BARRAL EN TAULETA

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Tant el nom de bota com el de barral me retrotrauen a un temps en el que pel carrer sols passaven carros i, dalt d'ells, carreter o llaurador. L'u i l'atre, acompanyats d'haca, macho, o cavall i gos, perque si no anaven a treballar al camp, transportaven arena de la mar, fem, mobles, atovons i rajoles que de tot hi havia tràfec, des d'un corral, fàbrica o almagasem. O també per anar al mercat, puix tot lo que se venia allí no se portava dins d'una cistella o d'un cabaç. L'home li duya a la dòna -ans de començar la seua tasca en l'horta-: bledes, cols, tomates, cebes, creïlles, albargines, faves... puix per a casa li'n sobraven. Eixos carros, des del mercat, prenien camí de l'horta. I no tornaven fins que no arribava la fosca. D'ahí que, tant el llaurador com el carreter, portaven el seu quemenjar darrere quan anaven llunt del poble. Perque si el treball el tenien prop, el net, la filla o sa muller li portaven el plat de calent allà pel migdia. En la sària duïa almorzar i dinar; la bota penjada en el varal, i el barral el tenia sobre la tauleta en la que sopava a la porta de casa en l'estiu i prop de la llar si era hivern.

Ara, no veig ni barral ni bota. I poques botiges. Éstes rarament les trobe; més com ornament que per a beure si tens set. I és que tot ha canviat: no veus ni cànters plens d'aigua ni d'oli, ni bocois o tonells de vi. I els carros casi s'han perdut, perque tots tenim pressa. Per la carretera veus camions, com coches i tractor, si van al camp. Màquines que fan més soroll que cavalls i carros feyen ahir. Eixos en els que el llaurador, matiner i content anava al seu treball cantant: «Dona'm pa, vi oli i carn / i lo demés, per a tu, / puix en matar bé la fam / ya no me fa por ningú». I podia tornar a boqueta nit entonant també una copla casolana, com esta que els copie a seguit: «A les ones de la mar / compare els bens d'este món: /conforme venen se'n van / i això prova lo que són.» Hui ningún llaurador canta. Pareix que no estiga massa content. Sí veig ad algú en cascos posats i escoltant, suponc, cançonetes que ni entén. Com també pareix que haja canviat el parlar dels chiquets: els han ensenyat català i un poquitiu d'anglés, aixina que en valencià no els ous dir casi res.

Fotos

Vídeos