BATEJOS, COMBREGARS I BODES

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Els àgaps que se fan per batejos, combregars i bodes, si els compares en els d'ahir en res es pareixen. Aquells eren pobrets; els actuals, massa rics. Perque vivim més per les apariències que en la crua realitat. Adés, un bateig sols consistia en vestir al recent nat en bolquers, no acabats de comprar sino en els que la yaya tenia ben guardats, i anar a la parròquia. Els padrins, proveïts de caramels, ronyoses, peladilles i pirulins, a fi de tirar-los apressa, després del bateig, per a que la chicalla se callara i no els cantara allò de: «Padrí ronyós / ha parit un gos / en les cames tortes / i en el cul raspós. / Padrina ronyosa, / cara de gossa, / si no tires confitura, / morirà la criatura.» I com lo que els dien no era del gust dels padrins, en corruixes tornaven a casa i, darrere, seguint-los un ramat de chiquets ansiosos de que els ploguera alguna aguileta que atra, un chavet o un quinzet. Hui, això rarament se veu.

Tampoc les comunions -les escasses que se fan- es pareixen a les d'ahir. Eixes en que, la vespra, tant el chiquet com la chiqueta tenia exposats trage i regals en casa. El veïnat s'acostava a vore-ho. El combregant ya no repartix estampetes com a recort.

Els casaments, ara, varien. Ahir, eren fadrins els dos. Hui, ho poden ser també i, ademés, uns ya casats, divorciats; chic en chica o chica en chica i chic en chic. En l'iglésia, rars; per lo civil, mil. O s'ajunten i no se casen. I deixen, la cerimònia, per a quan bategen al fill/a i aixina s'estalvien un convit. La majoria posa llista en un centre comercial per a que allí amolles els diners que vullgues, i, després, els nóvios compren lo que els pareix. Abans, t'omplien la casa de platerets, copes, cendrers, culleres, forquetes, gavinets, taces, florers, teteres..., tants que no sabies ni a on ficar-los. A sovint, se guardaven en un racó per a fer d'ells regal ad algún conegut. Tampoc els viages dels novençans eren ni llunt ni llarcs. Anaven a la Cova Santa d'Altura; atres, a Sant Miquel de Llíria, a Alcoy, al Puig... En pujar a la tartana i eixir del poble els sobrava... per a cansar-se i, en arribar, descansar. Igual que fan els que van a Cancú, Las Vegas o Nova York, pero cansant-se més i costant-los més diners.

Fotos

Vídeos