La batalla dels llibrets

ÒSCAR RUEDA

Els poetes festius escriuen en este moment a tota màquina per a que les 'explicacions i relacions de la falla', que trauen tot el suc i el sentit a les obres dels artistes fallers, estiguen a punt. Estos versadors fallers, hereus d'una tradició que afona les seues raïls en el sigle XV, mantenen una singular i doble batalla. Una, ben noble: la d'obtindre els millors guardons a l'explicació de la falla, sublimats en el Premi Extraordinari Bernat i Baldoví de Lo Rat Penat -premis inclosos en l'expedient que declarà Patrimoni de l'Humanitat a les Falles-. I una segona batalla, llamentable i penosa, front a una oficialitat política que, com si d'un 'deja vu' d'époques passades se tractara, els ninguneja, els silencia, els maltracta i els discrimina.

Si els que hui governen hagueren dut al sigle XIX les seues concepcions talibàniques de la normativa llingüística, el mateix Bernat i Baldoví s'hauria quedat fòra dels seus artificials i alienats parabens. Ni falta que li feen, puix 'la Musa del Xúquer', el creador del primer llibret de falla conegut, guanyava en força i predicament social cada volta que la casta política de l'época el censurava per les seues crítiques i burles contra el poder establit.

Quan l'any passat el Síndic d'Agravis, prenint «com a punt de partida el principi de tolerància i pluralitat que sempre han integrat les Falles de Valéncia», solicità a l'Ajuntament i la Conselleria d'Educació que «promoguen les actuacions necessàries per a que es respecte en el llibre oficial faller el criteri llingüístic que cada colaborador trie per a la seua obra i que tots ells tinguen accés a les ajudes i subvencions públiques en térmens d'igualtat efectiva i sense cap discriminació per a la promoció i ús del valencià», alguna cosa escomençà a canviar. Per fi una instància oficial i estatutària reconeixia que l'administració pública estava discriminant injustament a molts valencians, a l'hora de convocar i adjudicar ajudes i premis. Mentres l'Ajuntament de Valéncia, en la boca chicoteta, acceptà la resolució del Síndic, la Conselleria d'Educació demanà res manco que la seua destitució. Eixa fon la resposta dels representants culturals d'un Consell que trau pit perque diu «governar per a tots» i no per a una minoria. Sincerament, no es nota en absolut.

El fet que el poeta Joan Josep Serra, guanyador del màxim premi de llibret de Lo Rat Penat en 2017 i usuari de les normes de la RACV, vaja a escriure els versos dedicats a les falleres majors de Valéncia de 2018 en el Llibre Oficial Faller de JCF, vol dir que la lluita per la pluralitat que mamprengué el colectiu faller fa dos anys valgué la pena. Pero eixa fita simbòlica no pot detindre una batalla que escomençarem a guanyar quan ninguna entitat o particular siguen discriminats per l'Administració per parlar o escriure en llengua valenciana. Siga en vers, o en prosa.

Fotos

Vídeos