Ademés d'un soroll

VICENT RAMON CALATAYUD

Qui no vullga pols... Bo, el montage per a espantar el fret, les boires i els auguris decadents, perque la naturalea també nos esclata. Pero com l'humanitat deu tindre un eix motor, la sensibilitat artística dels valencians pronte l'engrana i genera força que sempre qualla en art. Aixina fa camí i de les mascletades, desgavell de trons i esplet sorollós que nos posa a cent, traem ritmes, harmonies i cadències musicals, concretant l'utòpic.

Mes, no és prou i la primavera enfollida, enguany ha trobat un contrapunt sobre allò que nos duen els trons i fan els masclets: la Música. Conductora d'afectes 'In memoriam José Climent', a qui fa un any perdíem i en ell a un ser apassionat per la música i treballador musicat, de lo qual extragué creació, feu estudi, divulgació i docència. Des dels càrrecs: Prefecte de Música en la Catedral, Director del Conservatori José Iturbi i de la Secció de Musicologia de la RACV. Res millor per lo dit que Salvador Chulià Hernàndez, l'actual Director d'esta secció que du el nom de Joan Bte. Comes, moga a Deu i a la Mare de Deu, per a lligar un gran concert. Dimarts 6 un grapat de valencians, atents a la crida, gojosos nos refugiàvem en la Catedral. Nos trobàrem propet del cel, per la música que se nos regalà. Pau i harmonia, acort i mestrage, veu i esperit. Des de que Conchín Darijo nos posà el nuc en la gola, pel diàlec en la trompeta d'Ernesto Chulià, refermant a la tecla de l'orgue Pablo Márquez, sobre la partitura de Haendel... La vergonya renyia en el botó que m'apretava el pit i m'omplia els ulls. I seguiren marimba de Vicent Chulià, impressionant Bou en tenor, Luís Garrido fent que les veus empastaren o feren clam... Per contra, la catalanisació que no para, en La Nau canvia Shostakovich per 'Xostakovitx', vid ' Concerts d'hivern', 28 de febrer. ¡pren ciència!

Fotos

Vídeos