Carrers i via

Quan tant hi ha que traure...» ¿Qué no hi ha res més que fer? Nos agradaria saber el temps i les energies que haurem de costejar els pagans d'este poble, pel joc de canviar de nom els carrers. Estos, cada dia van quedant-se estrets per a patir modes, restriccions. modificacions, rotulacions i prohibicions, perque l'alboroc el paguem tots i dels resultats ya no nos salven ni els bombers, que també es queixen. Lo de la Vall dels caiguts, que està al caure, també és bonica manera d'espolsar-se l'avorriment polític, «i paga Lloris».

Recorde els bulls d'estos guisats, quan en Barcelona canviaren el nom de la Via Layetana i un chamarrusquer pintà «ara, Pau Clarís, pa que t'aclaris». Bo. El llistat que dimarts duya el diari, evacuat com es cita pels d'aula d'història i memòria. ¿açò no és posar albarda sobre albarda? O pot ser advertixen que nos cobraran per dos epígrafs, sobre el mateix concepte, i de curt recorregut, pero viciada tendència. Lo de les tendències i etiquetes sol molestar sempre. Recorrerem a l'hemeroteca i als llibrets de falla, recordant quan al carrer de La Pau li posaren Peris i Valero i al poc de temps, per culpa de la 'guerra rotuladora' el tornaren a La Pau. I plorem al Dr. Esteve Victòria, bellíssima persona qui per ser catòlic i eixemplar valencianiste -Pensat i Fet, Vers Valencià. concurs de llibrets- l'ajusticiaren els rojos; els blaus li posaren càguila de falangiste a son carrer, per lo qual en la primera tanda rotulicida el barataren per Azzati, no per ser periodiste, sí per republicà; este reptà a la Mare de Deu, pergué i no li passa res. ¡Quàn de mal fan a la república, a l'iglésia.! i al be de les coses, els manifecers, els desfaenats, etc., perque alberguen als enguerradors, als trepes i als desvergonyits de la causa que passa a ser el seu interés.

Lo del corredor, va cap arrere: un tercer carril i no lleven el tapó des de Castelló.... I a on n'hi ha 6 vies -pas des dels Ibers- no hi haurà estació (?).