Las Provincias

Sobre la memòria històrica

La memòria humana és dèbil; no cap dubte. Si efectuem la consabuda analogia entre la memòria individual de les persones i la colectiva dels pobles, és evident que una persona o un poble que no recorden qué els ocorregué en el passat estan exposts a entropeçar en els mateixos erros i, ademés, a ser víctimes de l'engany i la manipulació dels atres.

Sí: l'història és la memòria dels pobles. Per això un servidor se fa creus quan veu u d'eixos concursos televisius en els que els participants, habitualment d'un sector d'edat jove, no són capaços de respondre a preguntes elementals que es referixen a fets recents de la nostra història. Entre ells u de ben important i traumàtic: la guerra civil. Este fet, si tornem de lo general a lo particular, nos pareix tan greu com si una persona no recordara quàn i cóm varen faltar els seus sers volguts, o patiren algun greu entropeçó vital.

En alguna ocasió se li ha passat a u pel cap que una manera més efectiva de contar l'història en els coleges seria relatar-la al revés de com sol fer-se. Açò és: escomençant en el temps present i retrocedir cronològicament, continuant en el temps de nostres pares, el de nostres yayos... fins a aplegar als orígens de l'humanitat. És possible que els professors no aplegaren al Pleistocé i a l'art rupestre, pero en un poc de sòrt una majoria dels alumnes tindria clar, des de l'objectivitat i l'esperit crític, per qué hui som com som i estem com estem.

Totes estes febrils elucubracions -me disculparan- venen a rant de la llista de noms de carrers de la ciutat de Valéncia que canviaran pròximament, en aparent aplicació de la Llei de Memòria Històrica. Ausades que un personage que no té més mèrit en la vida que eixercir la repressió ideològica i la justificació de la violència sobre el discrepant no mereix tindre dedicat un carrer. Recordar això, efectivament, és tindre memòria històrica. Pero no nos enganyem: pensar que en una guerra -i més una guerra civil- més allà dels dirigents, dels que prenen decisions, hi ha bons i roïns, és una falàcia. S'equivoca qui concep la memòria històrica, be com un resquit en diferit dels vençuts, be com l'ocultació i l'oblit dels fets terribles que vencedors i vençuts varen cometre.

La verdadera memòria històrica, la que devem inculcar als jóvens, és la que recorda les raons per les que uns i atres mataren al diferent per pensar diferent. Per qué mataren i moriren per estar en el lloc equivocat i el moment erròneu. Cóm se degradà paulatinament la cohesió de la societat, cóm s'instalà el rencor i l'intolerància en els cors i els caps dels nostres antepassats recents. Cóm se pergueren, en definitiva, les més elementals normes de convivència per a substituir-les pel sectarisme i la fractura social. Eixa és la memòria que interessa als que tenim clar que ningú deu morir assessinat per ser catòlic o comuniste, jornaler o terratinent.

Recibe nuestras newsletters en tu email

Apúntate