Borrar

El sext espai

ÒSCAR RUEDA

Viernes, 5 de mayo 2017, 00:21

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Encara que el títul sone més be a episodi del programa d'Íker Jiménez, la realitat és prou més tangible. Sabem que el PNV, en els seus cinc diputats, ha conseguit del govern de Rajoy, entre atres 'premis', una rebaixa en el 'cupo' anual -els diners que entrega a l'administració general de l'Estat el País Vasc, que gràcies al seu concert econòmic recapta tots els imposts-; la tornada de 1.400 millons d'euros recaptats en anys anteriors per l'Estat i sobre els quals el govern vasc mantenia discrepàncies; i l'inversió de 3.380 millons més fins a 2025 per al tren d'alta velocitat vasc -incloent el soterrament de l'estació de Bilbao-.

¿I be? Res nou baix el sol. Els canaris, en un diputadet, també han 'rascat' lo seu, i els catalans hagueren fet també lo mateix si des de fa uns anys no hagueren caigut en una rocambolesca espiral que, de moment, ha acabat en l'autodestrucció de Convergència i Unió i la pèrdua del 'seny' com a valor màxim d'una societat hui dividida i sumida en l'incertidumbre.

¿I els valencians? Ai, els valencians. Recordem que en les eleccions de 2016 el vot dels valencians determinà que hi hagen hui en el Congrés 13 representants del PP, 6 del PSOE, 5 de Podemos, 5 de Ciudadanos i 4 de Compromís. Total, 33. Cinc opcions polítiques a les que alguns hauran votat en acceptable convenciment, i uns atres, molts -això mai ho pregunten les enquestes-, els hauran votat per allò del «més val roïn conegut» o «per a que no guanye Tal, vote a Pasqual». Siga com siga, per acció o per omissió, entre els cinc han conseguit que en els presuposts d'enguany l'inversió de l'Estat haja caigut un 33% en Valéncia, i que la nostra autonomia tinga el dubtós honor de ser l'última en inversió per habitant.

Per no retrotraure-nos a temps de divisió recents -encara dolorosos i sensibles- recordarem una volta més aquella Guerra de Successió en la que, com en totes les guerres, supostament devia haver 'bons' i 'roïns'. Crida l'atenció que dos de les dites que la sabiduria popular conserva d'aquell conflicte expressen el lament per una divisió social imposta des de fòra que provocà que els de dins ixqueren perdent: «Els maulets i botiflers / be mos feren la tirana; / uns, esquilant-mos del tot / i atres, venent-mos la llana». O, encara més expressivament: «Carles Tres i Felip Quint / m'han deixat en lo que tinc».

Mai hem deixat de postular un valencianisme transversal i integrador que impregne a totes les forces polítiques: perque el valencianisme serà de tots o no serà. Pero per a que tots 'se posen les piles', escomença a ser perentori que naixca un 'sext espai' polític: un espai de centre que arrape a dreta i esquerra sense veleïtats castellanocentralistes o catalanistes, que en lo econòmic i lo social siga pragmàtic, ilustrat, tolerant, amic de la convivència entre desiguals i enemic de l'imposició ideològica. Base n'hi ha, i queden dos anys.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios