Borrar

Maulets i botiflers, 310 anys més tart

MIQUELO GARCÍA MALDONADO

Lunes, 24 de abril 2017, 23:50

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Fa ya algunes décades que tant en Espanya com sobre tot ací en el Regne de Valéncia, hui nomenat llegalment Comunitat Valenciana, els llibres de text i els ensajos escrits per certs allumenats baix l'influix de no se sap be quin astre nos adoctrinen en perseverància, disciplina i persistència en la seua particular interpretació de l'història del nostre, en ocasions, malparat poble valencià.

U dels capítuls que no pot faltar, com no podia ser d'atra manera, és el referit a la Guerra de Successió espanyola: successió a la corona d'Espanya que esclatà als pocs anys de morir sense descendència en 1700 Carles II, conegut de malnom com 'El Hechizado' puix pareix ser que no anava l'home molt cabal en els seus quefers diaris. Pero bo, això és un atre tema; lo cert és la disputa per la seua successió entre dos famílies reals europees de l'época: per un costat els Borbons encapçalat pel rei francés Felip V, per l'atre els Àustries encapçalats per l'archiduc Carles.

El Regne de Valéncia junt a la Corona d'Aragó es posaren al costat d'este últim en el recolzament de Gran Bretanya, Portugal i els Països Baixos, mentres que Castella i França ho feyen en el bando del pretenent gal. Ademés era costum, a l'igual que ocorre ara, el nomenar en un sobrenom un tant despectiu als contrincants: en este cas 'botiflers', paraula derivada del francés 'beauté fleur', 'la bella flor', en clara referència a la flor de lis, símbol de la casa dels Borbons; i 'maulets', en alusió als partidaris de l'Archiduc, qui era recolzat en la seua majoria pels llauradors i gent de baixa classe social, utilisant el diminutiu de la paraula 'maula' entesa com a cosa de poc valor, en alusió a les classes socials més desfavorides, que eren les més pròximes ad este.

El 25 d'abril de 1707 va ocórrer un fet que marcaria als valencians posteriors per a tota nostra vida: en les rodalies del port montanyós de la població d'Almansa, els botiflers derrotaren tant per número de soldats com per estratègies militars a les tropes dels maulets, ocasionant possiblement més de 10.000 baixes entre morts, ferits i presoners. Com a conseqüència d'este fet, el per qué no dir-ho, venjatiu Felip V, el 29 de juny d'eixe mateix any aboliria els nostres furs que dos anys abans havia jurat, llevant-nos l'identitat com a poble sobirà. Per lo que este 25 d'abril no és una data per a commemorar, simplement és una data per a recordar.

Be, pero estàvem parlant d'eixos llibres que a voltes volen inculcar-nos unes idees subjectives en relació a determinats temes que de tant traure'ls el suc, repetint-los i sobretot adoctrinant a determinades classes socials, com dic, a la fi es fan realitat.

Diuen que l'història l'escriuen els guanyadors. Hui les batalles no es guanyen generalment en armes, hui les batalles es guanyen utilisant els mijos de comunicació i sobretot en molts diners. Quant més diners se tenen més fàcil resulta que una determinada ideologia aplegue a tot el poble, i aixina i a base de repetir molt una mentira una i atra volta sense reparar en el mal que es pot fer, més veritat serà.

Hui tenim una classe política en Valéncia que s'atrevix a dir-nos botiflers als que defenem nostra cultura, nostra llengua, nostres tradicions i en definitiva tot allò que nos fa diferents dins dels pobles d'Espanya, sense reparar que precisament ells lo que intenten és integrar-nos en una cultura o inclús en una geografia totalment aliena a la nostra, deixant perdre la nostra identitat com a valencians.

En certa manera recorden ad aquells ilustrats del segle XVIII que promovien galicismes en el llenguage, en la moda, inclús en les costums i tradicions dels espanyols de l'época, autoproclamant-se la classe social intelectual i culta del moment, desdenyant i menyspreant als que no pensaren com ells i no adoptaren les seues idees afrancesades tant d'actualitat en eixos moments.

Malauradament el 25 d'abril de 1707 continua estant de moda, continuem vivim en una societat que nos margina. Mentres als demés se'ls reconeix els seus antics drets i costums, ací se nos nega sistemàticament eixe reconeiximent, se nos margina en un món dominat per botiflers del segle XXI que en ocasions, moltes, reneguen de nostra pròpia idiosincràsia com a poble i nos fan viure en l'ostracisme més absolut. Per desgràcia, tenim polítics locals que favorixen ad atres terres per damunt de la nostra, mentres nos fan creure, en una absurda reinterpretació maniquea de la nostra història, que el fet de ser botifler és una qüestió de dretes o d'esquerres, de blau o sense blau, de valencià o català, pero la veritat és que no, la veritat és que aquell qui pretén reivindicar l'herència dels maulets del segle XVIII sempre reconeixeria els drets, la cultura, les tradicions, la llengua i el benestar dels valencians com a propis dels valencians i el fet diferenciador que el fa autèntic i genuí, mentres els botiflers voldrien eliminar tot principi d'identitat pròpia, eixa identitat que nos fa poder dir en orgull. «Yo soc valencià».

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios