Las Provincias

Sant Vicent de la Roqueta

Prop de la plaça d'Espanya del Cap i Casal se troba u dels monuments més desconeguts. El monasteri de Sant Vicent de la Roqueta i la seua iglésia anexa (hui parròquia de Crist Rei) tenen el seu primer orige en la basílica construïda sobre la tomba del diàcon Vicent, martirisat a principis del sigle IV molt prop d'aquell punt.

L'historiador Leopoldo Peñarroja ha rescatat abundant documentació que demostra la pervivència d'una iglésia i un monasteri en eixe mateix lloc durant tota l'etapa de dominació musulmana; junt a un arraval, denominat 'Rayosa', en pobladors de religió cristiana. Uns quaranta monges habitaven allí en 1129, quan Anfós I d'Aragó atacà la ciutat de Valéncia; i en 1177 el seu successor Anfós II donà la seua propietat al monasteri pirenaic de Sant Joan de la Penya. Encara que molt provablement fora destruït en el transcurs de la guerra de conquista del regne de Valéncia per la monarquia aragonesa, el bisbe d'Albarrasí oficià allí la seua primera missa en maig de 1238, cinc mesos abans de l'entrada dels conquistadors en la nostra ciutat, i en 1240 l'iglésia es reconstruí, fortificant-se el lloc en una torre.

De l'importància d'aquell lloc, que en temps antics atragué a numerosos peregrins, és bona mostra que el 9 d'octubre de 1338, als cent anys de la conquista, la provessó que organisaren les autoritats -germen de l'actual provessó cívica- aplegà fins ad aquell monasteri, simbolisant el reencontre entre la cristiandat antiga, implantada en este terres en época tardorromana, i la recristianisació que acompanyà a la conquista per Jaume I.

En el sigle XIX el temple decau. Les guerres carlistes i l'exclaustració en motiu de la desamortisació el posen a la vora de la destrucció; la capçalera del temple i la torre desapareixen, a fi d'eixamplar el llavors camí real de Madrit i hui carrer de Sant Vicent Màrtir. Encara que a finals de sigle es rehabilita per a acollir un convent de monges, el seu incendi en la guerra civil, el posterior desús i la desmemòria habitual feren que en els setanta estiguera a punt de desaparéixer, substituït per un bloc de vivendes. Afortunadament, la seua protecció 'in extremis' per part de l'administració pública -que el declarà Monument Històric-Artístic en 1978- el salvà de la picola, pero no de la seua degradació creixent i de l'aparició, en el seu entorn, d'edificis moderns de factura impròpia per a un lloc de tan antiga tradició.

Hem de congratular-nos, puix, pels actuals treballs de rehabilitació. Pero dos núvols negres enterbolixen encara el seu futur, com han denunciat diferents entitats. Per una banda, la desafortunada operació rehabilitadora, que -i plou sobre banyat- ha eliminat de la frontera de l'edifici pràcticament tot vestigi antic; l'atra, els dubtes sobre el seu futur: Sant Vicent de la Roqueta no pot acabar convertint-se en un anodí edifici d'oficines. Estigam atents.