Borrar
Urgente Seis personas mueren al ser arrolladas por un camión en un control de tráfico en Sevilla

La versió valenciana de les pàgines web

ÒSCAR RUEDA

Viernes, 20 de enero 2017, 00:44

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Hui, que hauria de ser un dia de celebració -esta nit tindrà lloc la 133 edició dels Jocs Florals-, tenim un nou motiu de preocupació. A instàncies de Joan Vall, un advocat català, el Tribunal Superior de Justícia de Madrit ha ordenat al 'Consell de les Llengües Oficials de l'Estat' -orgue administratiu del que fins ara desconexíem l'existència- que aclarixca si el valencià i el català són idiomes distints.

Pareix que el senyor Vall no pot dormir per les nits des de que descobrí que la majoria de pàgines webs oficials -entre elles les de diversos ministeris, la de la Casa Real o la de Moncloa- tenen versions diferents en valencià i en català. El juriste troba que la solució al seu patriòtic insomni seria que un tribunal madrileny, «en el supòsit que el govern espanyol entengui que català i valencià són noms que fan referència a un mateix idioma», ordene que s'eliminen les opcions alternatives «perquè aquesta unitat lingüística quedi clara». Lo important, com se veu, no és que els valencians senten orgull i autoestima pel seu idioma en vore que s'usa de manera oficial, sino impedir que siga reconegut com a subjecte idiomàtic diferenciat.

Una volta recuperats de l'estupor inicial, veem, no obstant, una bona oportunitat per a tancar el debat. La Constitució diu en l'artícul 3.1 que «Les demés llengües espanyoles [diferents del castellà] seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acort en els seus estatuts». L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana declara que el valencià és llengua cooficial en el seu territori; el de Catalunya, el català. Aplicant lo que dicten i recomanen els respectius ents que fixen oficialment els usos administratius de les dos respectives llengües (l'Institut d'Estudis Catalans en Catalunya, i, mal que nos pese, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en Valéncia), les versions valenciana i catalana d'un mateix text són diferents i, per tant, s'han de respectar les dos, perque aixina ho manen lleis fonamentals de l'Estat. Són, puix, les webs que no presenten versió en valencià les que estan contravenint esta llegalitat.

Encara més. L'artícul 3.3 de la Constitució diu que «La riquea de les distintes modalitats llingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció». Resulta irrellevant, puix, que les modalitats llingüístiques valenciana i catalana siguen considerades llengua o dialecte, perque a efectes jurídics les dos són oficials i, tinguen major o menor semblança entre sí, són objectivament diferents. Afirmar lo contrari seria tant com dir que dos germans bessons són la mateixa persona i han de tindre el mateix DNI. O que caldria prohibir les versions en noruec -per existir el danés-, croata -per existir el serbi- o gallec -per existir el portugués-, per «no estar clar» si són o no una llengua. Pero ara toca pressionar. No afluixem.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios