Las Provincias

El valencià en la justícia

La notícia d'un juge d'Alacant que ha negat validea a un document aportat per la Generalitat de Catalunya per no existir «reconeiximent llegal ni ser admesa la llengua catalana com a llengua cooficial per part de la llegislació vigent» valenciana posa de manifest, una volta més, el doble conflicte idiomàtic que patix l'idioma valencià des de fa décades.

Com a mínim per al magistrat la cosa està clara: ha solicitat a la Generalitat catalana que «remeta degudament traduït al castellà l'escrit presentat». El juge deixa clar que «l'única llengua oficial de la Comunitat Valenciana, ademés del castellà, és el valencià, no el català», i que «la qüestió sobre si la variant catalana és assimilable o no a la llengua valenciana pot ser objecte de discussió llingüística, pero jurídicament la qüestió està resolta des de fa décades: no estem davant d'una mateixa llengua».

Alguns han celebrat este fet com un chicotet triumf entre tantes derrotes condicionades per interessos polítics aliens als valencians. Uns atres matisen que, si be és positiu que es distinguixca llegalment el valencià del català, no ho és tant que el conflicte permament sobre la seua naturalea i la falta de coneiximents idiomàtics de molts dels funcionaris facen que el castellà siga l'única llengua realment usada en el sistema judicial valencià -si exceptuem, per supost, el Tribunal de les Aigües: recialla d'una época en que el valencià era l'única llengua usada en el dia a dia dels funcionaris de les administracions forals-. Per últim, partidaris de l'anexió llingüística del valencià pel català s'han afanyat a oferir al juge una traducció del text català al valencià, advertint-li, en una sorna que en realitat no amaga més que cinisme falaç, que el text valencià resultant seria idèntic a l'original català.

¿És possible fer dos versions diferents en valencià i en català d'un únic text, sense forçar res i acceptant en naturalitat les llegítimes característiques diferencials que tenen els dos idiomes? Per supost: i no a soles en la normativa de la RACV, sino també en la teòricament oficial normativa de la AVL. ¿És possible que una persona que sap llegir el valencià entenga sense massa dificultats el mateix escrit en català? És possible. Com és possible que un gallec entenga un text en portugués, i viceversa. Pero un fet no ha de condicionar l'atre: si els nostres polítics saberen donar resposta als dos dilemes anteriors en generositat, llealtat a la nostra història i valencianitat referencial, la salut de la llengua valenciana seria molt millor i les nostres relacions en els pobles veïns també. De moment, la AVL té faena: si el valencià i el català no són jurídicament la mateixa llengua, ya tarda en solicitar un còdic ISO per al nostre idioma, i instar a les administracions valencianes a que facen lo que no fan: respectar, a lo manco, les seues recomanacions idiomàtiques.

Recibe nuestras newsletters en tu email

Apúntate