Las Provincias

Tenim dos camins

Em referixc al pervindre com a poble valencià lliure, democràtic i prou respectuós en les lleis que haurien d'estar per damunt dels desijos i les enrònies en un estat de dret. Recentment nos dia en les rets socials Lluís Fornés, professor occitaniste valencià, que a l'AVL no li fa cas ningú, escomençant per la Direcció General de Política Llingüística, que la desautorisa, seguint en l'invasor IEC i també pels departaments universitaris de filologia veïna (que no Valenciana com ho fon molts anys). Pense que té tota la raó el Sr. Fornés quan, damunt, nos costa un cabaç de diners esta seudoacadèmia mentres se li neguen a la RACV o a Lo Rat Penat per defendre, documentadament, la llengua valenciana com a pròpia i independent.

Suponc que els actuals rectors de les universitats valencianes creuran que estaven folls aquells antecessors seus quan li oferiren la Càtedra de Llengua Valenciana al pare Lluís Fullana Mira, genial filòlec, assistint a les seues classes, en l'Universitat Lliterària, des del rector R. Pastor a un gran número de professors de 1918 a 1928...

Es multipliquen les queixes al Defensor del Poble i al Síndic d'Agravis o Greuges pels llibres de text, no solament plens d'llegalitats sino directament editats en Catalunya i en la llengua d'aquell territori veí, fòra de lloc i de la llei.

Dos camins, el que seguix el tripartit per a incloure-nos en una atra autonomia com defenen Marzà, Puig, Oltra i adlàters, mentres se pugen els sòus servint-se, que no servint a les persones, en l'assentiment d'uns 'coents' Ciudadanos que volen acostar els talents a la política ¿?...per més diners, clar. O el camí netament valencià, sense anar contra ningú, que demana a crits un partit polític al servici de Valéncia ciutat i regne...o que li torne la vergonya al PP per a refer tant de desbarat com ha realisat en esta terra, gastant-la sempre com a moneda de canvi Madrit-Barcelona per a manar en Espanya.