Las Provincias

LA SOLETAT DE RITA BARBERÀ

Al contrari de Georges Moustaki que cantava: «Pour avoir si souvent dormi, avec ma solitude / je m'en suis faite presque une amie, une douce habitude.» (Per haver dormit tantes voltes en la meua soletat he conseguit fer d'ella casi una amiga, una dolça costum.)» Rita Barberà mai va poder -ni voler- ser amiga de la soletat, puix era massa vitalista, alegre, comunicadora, afectiva i part activa de festes per a resignar-se a estar recluïda en un racó de casa i sentir-se acompanyada solament per la tristea, temps i temps. La soletat no fon una amiga. Perque com Jean Paul Sartre dia: «Si te sents en soletat que estàs a soles, estàs en mala companyia» i, tan mala resultà que llunt de Valéncia -a la que tant amava- la va matar.

De tots els alcaldes que yo he tingut -i n'he tingut de molt bons-, Rita Barberà, per a mi, ha segut la millor. Per sa modèstia, la seua tendra afabilitat, enorme simpatia, son carisma natural, per ser una gran defensora de nostra terra, entusiasta vivificadora de nostres festes. Només eixia al carrer, se la solia piropejar, aplaudir, voler estar junt ad ella i fotografiar-se, ya fora en el mercat, en la porta de l'ajuntament o a l'eixida d'una missa. Com expressió d'agraïment de molts valencians per son treball i el seu afany de fer conéixer, pel món, el nom de Valéncia. Clar que, també, alguns enemics polítics solien denigrar-la i ad eixe número descontent, exiguo primerament, s'ajuntà un grapat dels que es dien amics d'ella, i la menysprearen fins negar-li la simple i cortés salutació. Eixe fon, pense, el punyal que se li va clavar en son cor.

I com dia al principi, si Moustaki acabà fent-se amic de la seua soletat, no aixina li va ocórrer a donya Rita que es va vore apartada dels seus «companyers» de partit i va caure en gran depressió, calvari últim que penà i la dugué a la mort: infeliç, decepcionada, enganyada i apartada.

Pero, ya que Deu se l'ha endut al Cel, no estigam trists els que la volguérem, sino contents per haver-la tengut 24 anys d'alcaldesa i haver-nos deixat, en herència, una Valéncia molt més bonica que la que ella va rebre. Que goge la pau de la Glòria, que be se la va meréixer.