Las Provincias

Som patrimoni

Les falles ya són, per fi, Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. El veredicte positiu era esperat, pero no per això la declaració deixa de constituir un autèntic punt d'inflexió. El treball de totes i cada una de les persones que han carregat en el pes de la candidatura des de que en 2011 escomençà a plantejar-se sériament la mampresa, s'ha vist recompensat justament. Com just és felicitar-los per la seua faena, sense llevar ni posar mèrits a ningú: ni als que estaven, ni als que estan.

Ya som patrimoni. ¿I ara, qué? En primer lloc, que ningú pense que açò supondrà una pluja de subvencions o un aument exponencial en el número de turistes. La festa gojarà d'una major repercussió, sí, pero això no assegura, d'entrada, res més. Una volta passades les celebracions, esperem que no siga necessari recordar a ningú que, si la festa de les falles és única, ho és gràcies a l'esforç abnegat -en temps, en diners, en organisació, en intendència- dels fallers, i a la perícia d'artistes i artesans als qui, precisament, eixe esforç dels fallers els possibilita eixercir el seu ofici en dignitat i bon fer: artistes fallers, pirotècnics, músics, poetes festius, indumentaristes. Perque lo que pretén protegir el dictamen de la UNESCO és, precisament, eixe conjunt de valors culturals: eixe patrimoni intangible heretat de generació en generació, eixa sàtira i eixa crítica social inherents a la nostra festa, eixe us de la llengua valenciana indissoluble en les falles. Eixe entramat associatiu i democràtic, en definitiva, que són les comissions de falla, en el que conviuen persones de molt diferent condició -en edat, en ideologia, en aspiracions-. I no, evidentment, les verbenes i els soparots, dels quals tots gogem com els que més, pero que ni estan en perill ni representen res més que la part més lúdica, la més comuna i universal de totes, d'una festa en múltiples facetes i aristes.

La declaració, puix, podrà ser vista com un premi als fallers i a tot el poble valencià, pero és, sobretot, una responsabilitat. Ho és per als fallers, perque recau sobre les nostres esquenes la responsabilitat de 'tirar avant en la falla', de mantindre viva la festa en totes les característiques que la fan única, i que es plasmen negre sobre blanc en l'expedient acabat d'aprovar. Pero ho és també per als polítics, perque ells són els que han de posar les coses fàcils per a que pugam desenrollar la nostra llabor d'una manera eficient i més respectuosa en la tradició. Com a mostra, un botó: els llibrets, la preservació de la llengua valenciana, i inclús l'últimament denostat -per alguns- concurs de Lo Rat Penat, que potencia «la lliteratura satírica vinculada a la festa escrita en la llengua pròpia» estan expressament arreplegats en l'expedient com a figures mereixedores de protecció. Ho dic per si algú, entre brindis i celebracions, encara no se l'ha llegit sancer.