Las Provincias

Alcaldesa, fins sempre

Alcaldesa, que era com m'agradava dirigir-me quan parlava en tu, yo te pregue, ara que estàs al seu costat, que li demanes a la nostra Mare dels Desamparats per la nostra Valéncia.

Fea temps que no vea tan plena de fidels la Catedral. El nostre Cardenal celebrà un improvisat funeral en recort dels valors catòlics que han adornat sempre a Rita Barberá, que, atemorisada per les persecucions, els insults, les amenaces i els oblits patits, va oferir la seua vida a les garres d'una política de l'odi que res sap d'afectes ni de proyectes complits.

Mentres, la gent espera en paciència poder manifestar el gran carinyo a la seua Alcaldesa. S'habiliten llibres per a testimoniar eixe afecte en l'Ajuntament de Valéncia, el poble rodeja l'edifici del consistori municipal ya que ningú vol deixar d'expressar per escrit el seu afecte cap a l'última gran alcaldesa de Valéncia.

En el tanatori, he tingut la sensació de que el pèsam a la família ha segut com quedar-me en un recinte ple de persones apenades pel recort de qui se n'havia anat. Els que hem volgut pronunciar l'últim adeu a qui fora l'alcaldesa més votada en tots els anys de la democràcia valenciana, s'arrepretàrem, tractant de vore l'últim viage de qui ha decidit que les flames siguen el testic final del seu adeu. Un adeu que mai és definitiu entre els cristians, ya que en la resurrecció tornarem a trobar-nos.

També les llàgrimes de dolor al peu de sa casa tornen a aflorar als ulls dels qui escoltaven quan un home cantà l'Ave Maria. És, sense dubte, un homenage ple d'amor cap a qui ha vist el seu cor trencat per tanta ingratitut humana.

Hui a soles done les gràcies al poble valencià que ha manifestat l'afecte sense que ningú el convocara. I per últim expressar la profunda admiració cap a una gran dama vestida de roig, a la que Deu li ha obert les portes del cel i ella portava en el cor, el nom de Valéncia.