Las Provincias

'Altres' i un català

Passat el ple de la lluna més espectacular, quan ya res nos estranya, ni plou, rellegim en estes pàgines, noves que nos desconcerten: Lo Rat Penat vedat d'ajudes per a organisar actes centenaris de tradició valenciana. ¿Són institucions substanciades en els imposts dels valencians qui lleva el muscle acostumat i just? Sí. La generalitat, la corporació provincial, la municipal... de Valéncia -mes que no els agrade a qui les ocupen l'accent greu- quan procuren per uns 'altres'. Des de 1876 «els amadors de les glòries valencianes» seguixen treballant per als qui ara tenen estes obligacions socials: mereixen rebre ajuda i mecenage. Pero diners valencians, segons també informa el diari, són repartits graciosament a ents i proyectes, no a soles forasters -quan no amicals o familiars- que ademés escarnixen la més mínima inteligència, formalisant-se com ajuda i promoció del valencià. Si lo que promouen és 'valencià.no', fomenten secessionisme, sembra d'enfrontament pancatalà. Els del 'aquetisme' fòssil i el 'nosaltrisme' innecessari, o en son cas interessats, deuen pensar que els valencians estem en la lluna o enlluernats pel llustre dogmàtic que ad ells els chorra garres avall.

Igualment, entre els obituaris de la pàgina necrològica, oberta i clara, el dia 15 passat nos colpejà la vista el d'Ivàn Tubau. Tot un personage, de la ciència i la docència, catedràtic, poeta, artiste i publiciste... original i sense barres per a la sexualitat divulgada; tot hi ha que dir-ho: pero mostrant la traça d'un català conseqüent, com alguns en els que me relacione sense problemes. Docte i dominador de la pròpia llengua, sense ínsules anexionistes, invents postfabristes ni desgavellats, basant-se en la llengua viva. L'he seguit i crec haver comentat ací a rant del seu llibre 'Paraula viva contra llengua normativa' tota una lliçó, majorment per als papistes i els malversadors dels imposts valencians.