Las Provincias

Fallexit

La relació entre les falles de la Ciutat de Valéncia i l'ajuntament és polèmica des de fa décades. La Junta Central Fallera, com a ent que organisa a tot el colectiu faller i que a l'hora està somés al control polític -en l'actualitat, a través del Consell Rector, en membres dels partits polítics en representació municipal-, és un complex engranage que, tèoricament, deu representar el sentir i les aspiracions dels més de centmil fallers de la Ciutat, Mislata, Chirivella, Quart i Burjassot.

L'assamblea de presidents de falla ostenta, sobre el paper, la 'sobirania' de la festa, i les seues decisions tenen el caràcter de «definitiu, segons consta lliteralment en el Reglament Faller en vigor. En les falles convivim persones de molt diferent ideologia i condició, i és precisament eixa pluralitat u dels valors essencials de la nostra festa. Pero en la pràctica i en massa ocasions -insistim: la polèmica no ve d'ara- és el poder polític de tanda el que, per la via dels 'fets consumats', moleja la festa al seu antoix i intenta redirigir-la cap al seu particular concepte ideològic-identitari, contravenint tant l'esperit de l'actual Reglament com la mateixa essència de les falles.

Precisament el passat dimarts el Casal Bernat i Baldoví organisà una taula redona baix el lema 'Fallexit. ¿Són viables unes falles independents de l'Ajuntament?', en la qual representants de les Fogueres d'Alacant i de les Falles de Gandia, Sagunt i Burriana descrigueren els seus respectius models organisatius. En els tres primers casos existix una autonomia total respecte del poder polític, mentres que Burriana es troba en este moment en una transició des d'un model anàlec al del Cap i Casal cap a la plena autonomia.

Foren ben interessants les intervencions i mostraren que una atra manera d'organisar-se és possible. Una manera cívica, de convivència, respecte i acort, en la que els fallers i foguerers se responsabilisen de la seua festa i a l'hora reben del seu ajuntament recolzament econòmic i llogístic sense més voluntat que la de fer, cada any, una festa millor. Les opinions posteriors del públic anaren des d'una aposta decidida per deslligar JCF (i especialment el seu president) del partidisme polític, fins a una reivindicació del model actual, en el que els fallers i, en particular, els presidents de falla tenen molt més poder del que realment creuen o eixercixen.

Per aquelles coincidències del destí, esta mateixa semana s'està gestant una reprovació del senyor Fuset per part dels presidents de les falles del Cap i Casal. Reprovar és, simplement, advertir de que les coses no s'estan fent be. Que es prenen decisions sense contar en els fallers. Que només se respecta la pluralitat quan convé, i s'acalla o s'amordaça quan no convé. Alguns diuen que els presidents se queixen per menudències. Puix be: si ho són, resolguen-se demà mateixa, senyors polítics.