Las Provincias

CÓRRE QUANT PUGUES.

Que parar ya pararàs. Això dia un vell qui, somrient, veïa cóm els chiquets, recent eixits de l'escola, més que córrer pareixien volar. Igual que córren hui, més que mai, per baix del riu o pel jardins de les ciutats o carreteres de pobles, tant hòmens com dònes com si volgueren guanyar una joya. ¿I per a qué tanta pressa? ¿Per a estar sans? Crec que és sols per plaer, no perque estan segurs de saber que aixina viuran molts més anys. Pero lo que confirma una estadística mundial, que he llegit, és que ninguna de les velletes que allí figuren va córrer mai un pas més apressa que l'atre. I no he dit menudets perque ningú figura ser més vell que elles. Estes que es diuen (i supose encara viuen): Emma Morano, italiana, de 116 anys i Violeta Brown, jamaicana, de la mateixa edat; com també Navi Tajuna del Japó. I de 115, està: Chiyo Mayako, japonesa i Ana Maira Vela, española; Maria Josephine Gaudette, italiana de 114, i Yukie Hino, del Japó; totes elles centenàries, les quals, en la seua biografia, no se conta que foren corredores de ni un sol marató ni tampoc molt deportistes.

I és que ya se poden fer maratons en vida, córrer i cuidar-se més i millor, el cas és que tots se n'anirem d'este món -quan el nostre rellonge vital Deu el pare- el dia manco esperat. Per lo que crec haurem de fer-li cas al Dalai Lama, aquell que aconsellava: «Només existixen dos dies en els que no pots fer res. L'un és «ahir», l'atre «demà». Per lo tant, «hui» és el dia que pots amar, créixer i viure.» Tampoc ell nos recomenava córrer. Solament viure. Cosa que, com vostés podrán convindre en mi, se pot fer lo mateix corrent que estant sentat en una cadira tot el sant dia, com feya el meu besyayo des dels seus 60 anys i només caminava cap al trinquet quan, de vesprada, hi havia partida. I aixina ho feu fins als seus 99 anys. D'ahí que no sé per a qué córrer i córrer tant tirant, com se sol dir, el feche per la boca, si la meta no està en un punt de carrer si no en viure molt en plena salut.

I com constatació de que les dònes tenen més vida que nosatros, sàpien que, en l'última llista dels 25 centenaris radicats en Valéncia, solament 6 eren hòmens i 19 dònes.