Las Provincias

Democràcia imperfecta

Dos fets ocorreguts esta semana -la victòria de Donald Trump en Estats Units, i la decisió del congrés faller de Sagunt de castigar en la pèrdua de premis, subvencions i reconeiximents a les falles que escriguen en valencià de la RACV- tornen a fer-nos reflexionar sobre les bases de la democràcia. No de bades Churchill li dedicà una de les seues frases més cèlebres: «la democràcia és el pijor sistema de govern dissenyat pel ser humà si exceptuem tots els restants».

La democràcia, entesa en la seua raïl originària, és aquella forma d'organisació política en que la titularitat del poder recau en el conjunt de la ciutadania, conformada per individus lliures i iguals en drets i deures. El problema ve quan, per raons de pura operativitat, l'opinió de cada ciutadà lliure i igual ha de ser delegada en un representant, o quan -pijor encara- eixe ciutadà no té massa clara quina és la seua opinió, o es veu mediatisada per una falta de coneiximents sobre el dilema en qüestió, que pot ser fàcilment manipulada per determinats poders fàctics.

En eixe context, la confusió entre «govern del poble» i «govern de la majoria» -o inclús de la minoria, segons el sistema d'elecció- és un dilema antic que resorgix periòdicament; fins al punt que alguns pensadors, ya des de la Grècia clàssica, han recorregut recurrentment a l'espinós concepte de 'oclocràcia'. L'historiador grec Polibi, allà pel 200 a.C., la definí com un estat últim de decadència del sistema polític, dominat per la demagògia. Més recentment, Rousseau i uns atres la veuen com una degeneració de la democràcia en la que els 'oclócrates' s'aprofiten de la propaganda, la manipulació, els mijos de comunicació i el control del sistema educatiu per a mantindre el favor de la majoria social, convertida aixina en una «massa inculta» a través de l'excitació de fanatismes i pors irracionals.

Mentres alguns afirmen que, en realitat, totes les democràcies actuals són 'oclocràcies', uns atres les circumscriuen als sistemes polítics populistes o filofascistes, i també n'hi ha qui advertix que estes acusacions poden ser també, en ocasions, maniobres de minories autoinvestides de falsa llegitimitat que, davant l'impossibilitat d'accedir al poder per mijos democràtics, posen en dubte la mateixa capacitat de la ciutadania -'vulgo', 'plebe'- per a decidir els seus representants polítics; sugerint, en certa mida, un necessari retorn al govern 'dels millors' que preconisà el mateix Plató.

Precisament per tot això la democràcia no pot ser només el govern de la majoria, sino el govern de la majoria que respecta els drets fonamentals de les minories i dels individus. A tal fi, les democràcies alvançades construïxen mecanismes de contrapés en la presa de decisions, que més tart o més pronte posen les coses al seu lloc. En la nostra mà, ací com en Amèrica, està usar-los com toca... o deixar fer als oclócrates.