Las Provincias

LLADRES DE PEL I DE PLOMA

Lladres sempre els ha hagut. Com roders, furtamantes i timadors. Uns, roben per ofici; atres, per necessitat, puix si no, se poden morir de fam. Pero ningú d'estos últims són dels que m'entren en la caseta del secà. Eixos que te deixen al seu pas: porta oberta i finestra en cristals trencats. I se'n van. Quan açò me passa -i massa- normal és que vaja a la guàrdia civil a denunciar-ho. Allí te fan l'atestat; te donen el pésam i fins a l'atra volta. Normal. Aixina que, en esta situació, te sents com quan te cau una malaltia. No tens més remei que aguantar-te i resar per a millorar o no estar pijor.

Pero, resulta -i ho saben de sobra vostés- que, d'aquells que ahir tenien por al guarda forestal, al del tricorni o al sereno del poble -que només duya un garrot-, ya no revolen per la ciutat ni pel camp. Els d'ara són d'un atre estil. Són prou diferents. No tenen por ni la coneixen. Gogen de més prebendes que els polítics, que ya poden robar lo que vullguen que mai tornen un euro del millons que hagen furtat i, si no, recorden a tota la família Pujol.

Ara, els parle dels de pel i ploma que ronden pel meu secà. Adés, sols tenia fardetes que no me deixaven pinyonets ni armeles. També, per millers, teuladins, puix encara existia, prop, una fàbrica de pienso i quan se cansaven de picar, allà venien a remullar el pap a la meua vinya. Si no m'alçava per a escarotar-los ben matí, no me deixaven provar ni gra de raïm. Hui, teuladins, ni un. Com tampoc cagarneres, pinsans i verderols, que en octubre passaven a bandades. Ara, que llunt tinc als rossinyols i merles, les blanques me furten caquis i albercocs, com me foraden les mandarines al seu antoix. Pero, d'estos no me queixe. Sí de la plaga de conills que, no sols roseguen garrofes o fulles de taronger si no que, si plantes bledes, espinacs o unes carchofes, pronte pronte, se les mengen junt a una caterva de caragols que, ben muts, s'apunten al convit. Per lo que, a la fi, se te'n van les ganes de sentir-te llaurador. Per a no patir, millor comprar-ho tot en el mercat o en el súper i fòra de regar i renegar. Estos lladres de conills tingueren fins nom de carrer pel 1500 en Valéncia capital.