Las Provincias

Açò m'intranquilisa

Molts creem que res supera al viure en pau, pero com ha escrit ben recentment un anònim en el mòvil «cuando los que mandan pierden la vergüenza, los que obedecen pierden el respeto». O l'encara més immediat dels jóvens estudiants que diu «quan els de baix es mouen, els de dalt cauen».

Acabem de vore i escoltar velades amenaces de polítics un tant frustrats... rodejarem el Congrés, no acceptem que governe qui més vots ha tengut en les dos darreres eleccions; ací dec aclarir que mai he segut votant del PP ni del PSOE, lluite en paraules i en fets per a reviscolar o fer nàixer una opció netament valenciana que nos torne el respecte i els drets d'igualtat cultural i econòmica en tot l'estat. I sent que vaig perdent la tranquilitat quan veig durament debilitada i en un negre futur la vedriola de les pensions; quan no escolte a cap d'organisació, entitat ni manco partit polític denunciar que en proporció a unes atres nacions d'Europa nos sobren 3 polítics de cada 5 com a mínim; quan m'ariçone veent l'entreguisme patètic de Ramon Ferrer (AVL) volent defendre un caríssim diccionari -tots sabeu que l'autèntic és el de la RACV- ya desautorisat per les reformes dels seus amos del nort o IEC, precisament ell, que publicà junt a la Dra. Ampar Cabanes i A. Herrero aquella genial Toponímia, documentant els correctes noms dels pobles del Regne de Valéncia, sense haver de citar a cap de país imaginari com feu fa poquets dies en la TV 1 delegació d'ací, la qual fa innecessària la renomenada Canal 9 puix tots els dies nos mostra, més que de sobra, al governant tripartit.

I m'ompli d'intranquilitat que no tots els 'pallassos diabòlics' duguen les cares pintades quan se burlen de les lleis en general i sobretot de la Constitució Espanyola i del nostre maltractat Estatut d'Autonomia.