Las Provincias

Més accent sobre Valéncia

Direu, amables llectors, que faig com si no tinguera res més que dur a la columneta. I apenes és un brinet este, el que alena ací la veritat del nom de la mare: VA-LÉN-CI-A Perque estes quatre sílabes formades en el perfecte i natural idioma valencià per huit lletres, tal com s'accentua, són la radiografia sonora, segons l'entén i pronuncia el parlant de sempre. Quan el llatí no tenia inventats els accents, no fórem els valencians qui tragué la moda. Per ella al castellà no cal accentuar, perque Va-len-cia els resulta plana la sílaba sobre la que carrega la veu. Mes, l'interessada acció o l'infestació pancatalanista, que sense raó, ni gust dels valencians, impon en coleges i mijos oficials, força per l'accent al nom en català: València, deixant la destrossa nominativa al gust dels traductors i al poc coneiximent dels polítics -idiomàtic, .dic, sense voler fer més nafra, que també els hi ha qui per saber més deu entendre que ací no som bovos-. I arribem a la conclusió de que entre les estratègies dels anexionistes es veu que priva una idea: si conseguixen fer-nos obrir més la boca, engolirem millor el beurage que per la llengua nos embotixen. Aspirant a sucursalisar-nos idiomàticament i com ya fan cap al separatisme, de moment trauen redit a tota la riquea dels sigles d'or de la lliteratura valenciana, escrita, editada i denominada pels autors com llengua valenciana. Ara, diuen els que diuen allò de «tots els romanistes...», que al valencià se li pot dir de moltes maneres. Inclús usant el nom del germà bessó o lo que és pijor posant als peus d'este tota l'història que ell no té. En un accent voreu la prova: el nomenclàtor català és qui mana dels nurmalitzadors que desfàn al seu gust en universitats, despachos de govern i acadèmia de llengua sense nom, lo que dicten les Rambles. Pel clau se pert la ferradura... Escoltem a la RACV.