Els versos prohibits

Torna-li la trompa al chic. No negarem que hi havien inclús apostes sobre el mètodo que triaria en esta ocasió el president de la Junta Central Fallera per a impedir que es publicaren en el Llibre Faller els versos d'Ampar Cabrera: la -per segon any consecutiu- poetesa guanyadora del màxim guardó del centenari concurs de llibrets de falla de Lo Rat Penat. Davant una controvèrsia que feu córrer rius de tinta l'any passat i que desgastà notablement la seua figura, el regidor ha pres enguany el carrer del mig i s'ha tret de la mànega, sense consensuar ni rebre l'aprovació de ningú, un concurs públic per a triar els versos que es dedicaran a les Falleres Majors de Valéncia de 2017, a escassos dos mesos vista de tancar l'edició del llibre i sense especificar bases o composició del jurat.

No anem a afirmar que siga intrínsecament roïn convocar concursos públics; Deu nos lliure. Al contrari: sobretot quan parlem de diners i de recursos de tots, en temes que afecten a la boljaca del contribuent i al seu dret ciutadà a ser governat segons dicta el be comú, un concurs públic és la millor manera per a asegurar unes condicions acceptables d'equitat i transparència. si els criteris de baremació són justs i s'apliquen rectament. Pero no és eixe el tema de discussió; primer, perque ací estem parlant d'uns inocents -excepte per al regidor- versos, i segon, perque ací el procediment per a triar el poeta a qui encarregar els polèmics poemes està determinat des de fa anys, en un beneplàcit del món faller no a soles no discutit, sino ademés refrendat a on s'ha de refrendar: en l'Assamblea de presidents de falla. Un criteri, ademés, extraordinàriament raonable: el poeta guanyador del concurs de poesia fallera en més antiguetat, tradició i en major participació de comissions falleres i autors, té l'honor d'escriure els versos de l'any següent. Ningú ho havia discutit fins l'any passat, i no precisament pels fallers, sino pels polítics; i no per la calitat dels poemes, sino per estar escrits en un valencià -el de la RACV- que no els agrada i volen reprimir per motius estrictament ideològics.

En efecte: l'Assamblea de presidents de falla parlà alt i clar el passat decembre de 2015, exigint al regidor -127 vots a favor, 9 en contra- que no discriminara als autors colaboradors en el Llibre Faller per raó de la normativa utilisada, i que es publicaren en normalitat en el Llibre Faller els versos de Cabrera. Ni una cosa ni l'atra vol respectar-se en l'edició de 2017. Vejam, puix, fins a quin punt una qüestió aparentment nímia i senzilla pot convertir-se en una bola de neu per culpa de fosques enrònies ideològiques. El senyor regidor podrà ornar la discussió en disquisicions sobre recursos estilístics o corrents lliteràries, pero en este tema té un mandat clar i concret de l'Assamblea de presidents que no es pot botar a la torera. Respecte'l, i punt.