Borrar

MENEJADOR DELS DITS

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Viernes, 28 de octubre 2016, 00:34

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Iraonador el que més, d'esta manera definia al mòvil un veí meu. Pero el cas és que si ell no du el cigarret en una mà i en l'atra l'encenedor, el móvil mai li falta. I si no el sosté segur que el du en la bojaca. I és que el móvil li fa companyia. (Més que el gosset que mut camina el seu costat.) Ell se'l porta a l'orella i mamprén conversació. Unes voltes el veus nerviós i, atres, se riu. Normal. I si li comentes: «¿En quí parlaves, Tomeu?» Ell te sol respondre: «En ningú, ¿qué fa falta que parles en algú?» Perque, pensa, si tots els que veus en bona conversació estigueren parlant en un atre, ¿quants estarien sense treballar? No me crec que hi haja tants desfaenats. I manco tants charradors, puix hui ni en el bus ni en el metro, tenint el móvil apagat, parlen entre ells com abans tenint boca i orella a menys d'un pam.

Comenta que el móvil l'usa per a proclamar a tots la seua soletat, ya que com parla en veu alta, l'escolten i se trova acompanyat. Encara que Gustav Adolf Bécquer diguera: «La soletat és més gran quan se té ad algú a qui dir-li-ho».

Aixina que, caminant pel carrer, conversa. ¿Si ho fan casi tots, per qué no pot fer-ho ell?, se pregunta i diu: «¿És que estem segurs de que la majoria parle en algú?». Suposicions. I te raó Tomeu. La tens, amic. Clar és el teu raonament. Hi ha qui vol parlar en molts i només que ho fa en uns poquets. I si no que li ho diguen a Rajoy. Ben trist que el tens. ¿Puix, els qui té per amics està segur que ho són?. ¿O, hui, sí i demà,.. Deu sols ho sabrà?

Li pregunte si rep molltes cartes i me contesta: «Com tu: rebuts de la llum, gas, contribució, canalons. I reclams per a que te gastes, si te sobra, algún euro.» Pero cap d'elles arriba manuscrita. Tenen més números que lletres i pocs renglons. I com amic és de contar gracietes els en dic dos de les seues últimes:

Ring, ring. Despenja el telèfon i una veu li diu. «Hola Tomeu, ¿t'enrecordes de mi?» I ell li contesta: «Espera a que me pose les ulleres.»

I aquell atre de: «Hui m'he alçat del llit en ganes de treballar.-¿Sí?-Sí, tantes que vaig a gitar-me atra vegada per vore si se me passen.

Es dir, Tomeu, un solitari de gran humor.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios