Las Provincias

CLAUS QUE PESAVEN

Ino poquet sino molt obriren portes d'antany i fins prou després de posguerra. Eren rústiques de poques dents i això sí grans, no com les d'ara, menudetes. Aquélles, si les duyes en la bojaca del pantaló, per massices, te feen anar de costat. Clar, que poques voltes se duyen, puix, en els pobles, durant el dia, si no fea fret, les portes estaven totes obertes. Per lo que mon yayo Vicentet dia: «¿Per a qué tancar si hi ha més menjar per fora -en l'horta- que pugues tindre en una alcoba, una despensa o en l'andana?» I és que ahir se robava per poder menjar. Ara, és diferent.

Com yo treballava de nit, ma mare me deixava, en la finestra entrebadallada del seu dormitori, la clau. Sols tenia yo que posar la mà i agafar-la per a poder entrar i aixina, d'eixa manera, ni ella s'alçava per a obrir-me ni yo la despertava per a entrar en casa. Eixes claus eren les que carregaven els serenos per a poder obrir els patis i portals de la ciutat quan algún veí havia anat de parranda tota la nit fins que guipava l'alba.

(Claus grans com seran les de sant Pere que obrin i tanquen les portes del Cel, per a que allí no entren corrent ans de passar pel tribunal de Deu.)

Eixos trossos de ferro ya no se veuen. Obrim en atres chicotetes i inclús en targetes de plàstic o dispositius electrònics. Clau que al rollar-la u s'encontrava ya segur de que no entrarien en casa fàcilment gats, gossos, rates o lladres, que sempre els hi havia, pero manco que a hores d'ara, per ser més gran la codícia que la necessitat que algú passeja pel carrer delerant lo que no és d'ell.

Recorde dos endevinalles -de la clau- que de menut se contàvem: «Soc la guarda de tresors / de roba, diners i blat. /Sempre acompanye a amo i ama / més que un gos i tots els gats.». I l'atra: «Ixc de casa quan vullc / i deixe la porta tancada. / Torne a casa quan vullc / i la trobe ben guardada.» Com veuen tot canvia.

I és que, abans, u rollava la clau i passava el forrellat i segur s'encontrava. Només se contrariava si li entraven pel corral i li furtaven gallina o pollastre, puix era més preuat i valuós que lo que li robaren entrant per finestra balcó o fumeral, si no tenia encesa la llar.