Las Provincias

Dels sentiments

Aixina com Azzati pergué front a la Mare de Deu, els quatribarrats perden contra la Senyera si imponen els 4 pals. Cap d'atre símbol, per sigles d'història i tradició, concentra este punt identitàri. L'uniformisació pretesa amaga anhels anexionistes, cada dia jugant a dir i no espantar, pero sempre disposts a engolir. Els sentiments de propietat emocional adveren base sòlida en la que refermar-se i és normal que la gent senzilla, que paga imposts i vota, els faça seus. Tota 'una superficialitat' que cala molt fondo. Estan ya 100 anys volent alterar esta normalitat de sèt sigles, pero meninfots o molls, quan se destapa la verdadera intenció d'atacar-la, per ella o per la llengua que nos identifiquen com a valencians, cau la volta falsa sobre les esquenes de qui l'alça en va, sense fonament. Quaranta anys de derrotes, en este 9 novell, ara marquen unes atres tàctiques als anexionistes: fer-se adoradors de la Senyera. Toca, els del 'sense blau' òbrin els ulls, inclús algú/alguna fa llàgrimes -els cocodrils també ¡mira que be!- pero accions premiades i femades en subvencions gracioses d'ací i d'allà, en lo de l'octubre i l'esquerra, volen amagar-se baix plecs, crides i denominacions per a fer-se en lo nostre, tal com ya han fet seu un 'siglo valenciano'. Des de que començaren per dir-li als pals nuets senyera i ara li posen blau d'estrela separatiste, que no la maltracten ací me fa malpensar: ¿per a qué calfar-se el cap per la bandera del futur? I darrere d'un quimèric Estat, nos emprenyen. Si ya els deixem tres sigles d'or de llengua valenciana, també voldrán la bandera. La Senyera guanyà per l'història i per l'estètica. Seguiran en suplantació identitària i substitució documental, forjadors de l'història imperialista ne tenen un fum, Bufarull, Lapesa, Sanchis... i generalitat mercenària, fusters, ferrers, etc. copen aules. ¡Senyera, que no t'arribe a tu el fanc!