Las Provincias

Trossos de tela

Estes falles passades se plantà un cadafal, el de Mossén Sorell-Corona, ben provocador. Baix el lema 'Pàtries de nàilon', la falla s'inspirava en una frase de Mario Benedetti -«Pàtries de nàilon, no m'agraden els himnes ni les banderes»- per a oferir una composició certament atrevida: una representació d'una bandera blanca sobre la que es realisava cada certs minuts una proyecció d'ensenyes de diferents estats del món. La proyecció concloïa mostrant les mateixes banderes cremant-se; talment com, per supost, acabà la pròpia falla la nit de Sant Josep. La reflexió implícita era evident: les banderes i lo que representaven han dut a la guerra, a la perdició i a la mort a milers de sers humans i, per tant, se condenaven al fòc purificador, en l'esperança de que la seua desaparició nos porte la concòrdia i l'enteniment entre els humans.

Indubtablement, la tensió entre patriotisme i cosmopolitisme és una constant des de fa décades, i més en estos temps de globalisació. Pero, més allà de la provocació intelectual de Benedetti i de l'atreviment faller, els debats dicotòmics, en els que els extrems vencen als matisos, mai duen a bon port. Com tantes atres creacions humanes, les banderes, en tant que representació simbòlica d'una colectivitat, no són bones o roïns de per sí: és el seu us, lo que es pretén fer en nom d'elles, lo que determina la seua bondat o maldat.

En este sentit, l'esvaró de l'eurodiputada Carolina Punset és dels antològics. «Hoy 9 octubre donde muchos se pasean orgullosos con un trozo de tela, ahí va una buena definición de patria y bandera», resa el tuit escrit per l'ex portaveu de Ciutadans en Les Corts en el seu conte privat. El revol produït per l'irrespectuós comentari i la desautorisació del seu propi partit no feen més que mostrar les contradiccions d'una formació política que no acaba de deixar-nos clar quin és el concepte d'identitat colectiva que entenen com a adequat. O, inclús, si creuen convenient que els pobles han de tindre una identitat i fer ostentació d'ella; mes que siga una sana i constructiva ostentació, com creem que subjau en la centenària processó cívica recuperada per Lo Rat Penat en 1922.

En efecte: s'han comés moltes barbaritats en nom d'algunes banderes. Pero com ya hem escrit en un atre lloc, també han concitat i conciten els sentiments positius de satisfacció per la pertinença a un colectiu; d'estima pels antepassats i la nostra cultura, de perpetuació del patrimoni i dels valors heretats; el sentiment de coparticipació, de civisme, de responsabilitat per la sòrt dels nostres. Tot això, i més, representa, resumix i evoca, per als valencians conscients, eixe tros de tela que des de fa casi 700 anys se fa descendir sense inclinar-se des del balcó municipal. Eixa és la nostra definició de pàtria. I en això pensem, quan, cada 9 d'octubre, desfilem tots baix els plecs de la nostra Senyera.