Trossos de tela
ÒSCAR RUEDA
Viernes, 14 de octubre 2016, 00:12
Secciones
Servicios
Destacamos
ÒSCAR RUEDA
Viernes, 14 de octubre 2016, 00:12
Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.
Compartir
Estes falles passades se plantà un cadafal, el de Mossén Sorell-Corona, ben provocador. Baix el lema 'Pàtries de nàilon', la falla s'inspirava en una frase de Mario Benedetti -«Pàtries de nàilon, no m'agraden els himnes ni les banderes»- per a oferir una composició certament atrevida: una representació d'una bandera blanca sobre la que es realisava cada certs minuts una proyecció d'ensenyes de diferents estats del món. La proyecció concloïa mostrant les mateixes banderes cremant-se; talment com, per supost, acabà la pròpia falla la nit de Sant Josep. La reflexió implícita era evident: les banderes i lo que representaven han dut a la guerra, a la perdició i a la mort a milers de sers humans i, per tant, se condenaven al fòc purificador, en l'esperança de que la seua desaparició nos porte la concòrdia i l'enteniment entre els humans.
Indubtablement, la tensió entre patriotisme i cosmopolitisme és una constant des de fa décades, i més en estos temps de globalisació. Pero, més allà de la provocació intelectual de Benedetti i de l'atreviment faller, els debats dicotòmics, en els que els extrems vencen als matisos, mai duen a bon port. Com tantes atres creacions humanes, les banderes, en tant que representació simbòlica d'una colectivitat, no són bones o roïns de per sí: és el seu us, lo que es pretén fer en nom d'elles, lo que determina la seua bondat o maldat.
En este sentit, l'esvaró de l'eurodiputada Carolina Punset és dels antològics. «Hoy 9 octubre donde muchos se pasean orgullosos con un trozo de tela, ahí va una buena definición de patria y bandera», resa el tuit escrit per l'ex portaveu de Ciutadans en Les Corts en el seu conte privat. El revol produït per l'irrespectuós comentari i la desautorisació del seu propi partit no feen més que mostrar les contradiccions d'una formació política que no acaba de deixar-nos clar quin és el concepte d'identitat colectiva que entenen com a adequat. O, inclús, si creuen convenient que els pobles han de tindre una identitat i fer ostentació d'ella; mes que siga una sana i constructiva ostentació, com creem que subjau en la centenària processó cívica recuperada per Lo Rat Penat en 1922.
En efecte: s'han comés moltes barbaritats en nom d'algunes banderes. Pero com ya hem escrit en un atre lloc, també han concitat i conciten els sentiments positius de satisfacció per la pertinença a un colectiu; d'estima pels antepassats i la nostra cultura, de perpetuació del patrimoni i dels valors heretats; el sentiment de coparticipació, de civisme, de responsabilitat per la sòrt dels nostres. Tot això, i més, representa, resumix i evoca, per als valencians conscients, eixe tros de tela que des de fa casi 700 anys se fa descendir sense inclinar-se des del balcó municipal. Eixa és la nostra definició de pàtria. I en això pensem, quan, cada 9 d'octubre, desfilem tots baix els plecs de la nostra Senyera.
Publicidad
Publicidad
Te puede interesar
Publicidad
Publicidad
Reporta un error en esta noticia
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.