Borrar
Urgente La borrasca Nelson trae lluvias generalizas a Valencia este fin de semana

JOAN DE RIBERA BERENGUER

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Viernes, 14 de octubre 2016, 00:12

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

El passat dimarts aní a l'iglésia de Sant Joan i Sant Vicent per dos motius. El primer, per assistir al funeral que en memòria del meu condiscípul -en l'Escola Normal de Magisteri- Joan Ribera Berenguer allí se celebrava. I, el segon, per vore si encara me trobava en algú -dels pocs que quedem d'aquella promoció dels anys 1948-51, del que també formava part el seu germà Llorenç, mestre, periodista, escritor i pintor.

Joan de Ribera fon un artiste singular de soca i arrel, genuí i visceral. Que agafà el testic que li deixà son pare -Rafael Berenguer Coloma- per ser professor de Belles Arts, com també son besyayo -Rafael Berenguer i Condé-, primer catedràtic de Dibuix Aplicat a les Arts i a la Fabricació de Valéncia.

Per ser mestre, va tindre, com yo, de directors a D. Fausto Martínez -que impartia Agricultura- i a Dª Sara Fernàndez, que donava Psicologia; a D. José Palop, Pedagogia; Matemàtiques, Dª Enriqueta Fairén; Música, D. Tomàs Aldàs. i també ad aquell bedell qui, per a que acabara el professor la classe, obria la porta i dia: «La hora, senyor»; pero no sempre li feyen cas.

Després, d'acabar Magisteri feu Belles Arts. Creà obres originals que li donaren un gran renom, per la seua genialitat i figurativisme excepcional. Mostres del seu realisme més expressiu les tenim en quadros de l'iglésia de Sant Joan i Sant Vicent, en la nostra Catedral, en el Museo de Sant Pio V, en el Museu d'Art de Vilafamés, Diputació, Ateneu, Museu de Springfield (Massachusetts), parròquies d'Algemesí, Chirivella. I guardons, una enormitat: el de fi de carrera, medalla d'or en Segòvia, premi Senyera de l'Ajuntament de Valéncia, 1958, premi en l'Exposicio Nacional de Belles Arts de Barcelona, premi Diputació de Valéncia, el de l'Exposició Nacional de Madrid.

Pintor creent, home modest, resador del rosari de l'aurora, fan del Llevant.. Molt era l'art que atesorava, puix insuflava a les coses més vulgars -una cadira desculada, una granera vella, un poal foradat, un mur badat.- tanta realitat que les feya parlar.

Descansa en la Glòria, amic Joan, que be te l'has guanyada per ton prolífic treball i pel teu fidel amor a la Mare de Deu i dels Desamparats.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios