Borrar

Tots a una veu

ÒSCAR RUEDA

Viernes, 7 de octubre 2016, 00:09

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Esta semana hem assistit a dos taules redones que, a pesar de no versar sobre la mateixa temàtica, sí han compartit un 'leit-motiv': la visió de la política -o, més be, dels polítics-, no com a necessari i bàsic component d'una democràcia alvançada com supostament és la nostra, sino més pronte com a mal necessari, com a molèstia insalvable i recalcitrant en la que el ciutadà d'a peu no té més remei que carregar a les seues espales, com si d'una creu se tractara.

El dimecres, en la falla Santiago Rusiñol, 'Política i falles', en la presència d'antics responsables, de diferents époques polítiques, de la Junta Central Fallera. Ahir dijous, en la Societat Valenciana d'Agricultura, 'Societat i valencianitat', en conferència de José Luis Manglano i interessant taula redona posterior en Rafael Romero Villafranca, Voro López i Josep Maria Boluda, moderats pel professor Ballester-Olmos. En un cas i en l'atre, pero especialment en el segon, se palpava el dilema: si estem els valencians com estem, és fonamentalment per culpa dels nostres polítics. Uns polítics que no governen tenint l'interés general com a primera motivació, sino en una atra ben evident: perpetuar-se en el poder.

Reflexionem. Si el problema de la finançació no s'ha resolt en vint anys ha segut, simplement, perque quan en Valéncia i en Madrit governava el mateix partit -fora PSOE o PP-, els nostres genuflexos representants no gosaven queixar-se; i perque quan en cada lloc governava un partit diferent, lo que tocava era fer-se la col mútuament, en lloc de preocupar-se pel benestar dels seus governats. Si hui tenim un transport metropolità descoordinat és, en bona mida, perque el PP dissolgué el Consell Metropolità de L'Horta en quant tingué ocasió, bàsicament perque continuava tenint majoria de les esquerres quan en l'Ajuntament i en la Generalitat el PP ya era hegemònic. Si hui tenim una centenària RACV en procés de demolició planificada i una AVL a ple rendiment, blindada en l'Estatut, no és per l'interés general, sino per la necessitat -reconeguda expressament per alguns dels interessats- de que el senyor Aznar fora nomenat president del govern espanyol en 1996 gràcies al recolzament de la CiU de Pujol. Si hui més que mai hi han fallers que es plantegen sériament la separació de les falles respecte del protector Ajuntament, és senzillament perque hi ha uns governants que no es dediquen simplement a gestionar-les eficientment, sino a intentar modelar-les i adaptar-les al seu particular concepte de la realitat valenciana, com a pas necessari per al remodelat de la societat valenciana sancera.

I ara, passades décades d'ignomínia compartida, ara, mare, nos demanen anar 'tots a una veu'. Magnífic sobre el paper i en la lletra de l'himne. Un sarcasme, veent el recorregut de molts dels que ara aixina ho proclamen. Mai és tart: vos perdonarem, pero volem fets. Sòrt, de cor.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios