Las Provincias

LA NETEA QUE RECORDE

Cada volta que veig, pels Vivers o pel Palau de la Música, agranant -i açò ocorre de tart en tart-, em done conte la de fulles que queden per terra puix en una granereta és impossible fer-se en la molta brutea que per allí se congrega. Són bona cosa d'arbres els que hi ha i molta gent la que per eixes rodalies passa i, com resulta que tots no són lo nets que deurien, papers, plàstics, pots i troços de pa se veuen fins que un agranador els arreplega. I pense que esta faena no serà diaria, perque de lo contrari, no estaria lo brut que se veu. D'ahí que recorde Laurel -un poblet de Maryland-, eixe que era un verger ric en arbres de fulles de molts colors i floració abondant, en el que de matinada solia escoltar parlar espanyol, ya que allà eixos treballadors solen ser, el cent per cent, hispans. I m'agradava escoltar-los, puix l'anglés-americà no li resultava massa grat a la meua orella.

Passaven l'aspiradora i, en un sopols, quedaven, jardins i macetons del poble, sense fulles seques. Tot seguit, l'herba brillava com quan la rosada la besa de matinada. I estava més neta que una patena. I això, al recordar-ho, m'apena perque ací no fem lo mateix. És dir, que se note be quan ha passat un agranador. Perque, per molt voluntariós que siga eixe obrer/a, no se poden fer milacres, si els exigigen un temps per a netejar un carrer, estiga lo brut que aquell estiga. En Laurel, l'aspiradora feya un gran paper. També en Haschendorf (Austria) se neteja en prestea i pulcritut, clar que els agranadors ya no són hispans. Estos solen ser: turcs, checs, rumans, perque éstos no són tant exigents a l'hora d'acceptar un treball. Pero el cas és que els jardins están nets i el fem va a varis contenedors: al de paper, plàstic, vidre, llanda, orgànic. Fem que se trau quan se mana a fi de que no perfume massa hores en els contenedors esperant al camió recollidor.

M'agradaria vore més aspiradores i que la netea fora patent. Que plantes i arbres dels jardins tinguen saó. Pero potser que, al contrari, continuen secs, si no plou a sovint o els gossets tenen la voluntat d'irrigar-los alçant la pateta i els gatets fent lo mateix caminant o ajocats.