Las Provincias

Adobant el 9

Hui dilluns ya és bon dia, per a recomanar als llectors que vagen preparant l'esperit, elevant el to d'agermanar; reflexionant en tal d'oferir-li al DIA 9 D'OCTUBRE* un nou semblant d'esperança; perque la desigem i mereixem tindre-la del nostre costat. Perque no és el nostre poble com ara el pinten, ni per història, ni pel futur que sabrem guanyar-nos. Sumant la bona gent front als detractors, als ploramiques, als ventagistes, als deshonrats competidors, als mercenaris... i als massa consentidors, Ara, quan recelosos des de postures enquistades en esquerres de garlopa, bavegen com el gos davant de l'os que mai podrà engolir-se. I toquen a rebat, pensant que domesticant les escoles i endenyades les universitat, ya és el moment d'asfixiar tot allò que respire neta i normal valencianitat. "Pobres canalobres", malament alfarrassen, perque nos hauran de fumigar a la majoria, per a regnar sobre la selecta classe del rebuig. Cert és que fan colla i destorben vistosos, que detenten llocs que no mereixen i que en certa manera nos lliguen de modo tal que, als verdaders amos de lo nostre per valencià, nos amenacen, pretenent que arribem a creure que som els forans en la pròpia casa i vestim d'amprat, com si no poguérem pagar-nos roba.

Un 9 del 10 del 1238 vingué per a millorar lo que ya era: portà la pau de llaurar i sembrar per a collir; impedí el saqueig i tallà innobles afanys. Concentrà l'esforç creatiu i aprofità els mijos i els industriosos sabers. La terra, l'ambient i l'orage, acabaren adobant els sigles d'or de Valéncia, cap i casal d'un regne.

No pot ser la llengua valenciana, excusa en la que amagar el contrabando, substituint-li al remat inclús el nom i fent dubtar de la seua autonomia. És dia de ser lo que volem ser, perque hem segut ¿per a qué i quí canviar?

*No digam 'diada' que té tufo catalí i ademés rima olorosa.