Las Provincias

El diccionari d'alguns

S'ha presentat per fi la versió en paper del 'Diccionari Normatiu Valencià' de la AVL. Diem per fi, no perque tingam un interés especial en la seua presentació, sino perque el mateix treball lexicogràfic que una atra centenària entitat acadèmica -la RACV- completà fa anys (disponent ademés d'infinitament menors recursos, sense costar-li ni un gallet a l'erari públic i conseguint millons de visites a la seua versió d'internet), a la AVL li ha supost més d'una década de «treball» i de «debat» fins a aplegar al pompós acte de presentació d'ahir.

Sense lloc al dubte se nos presentarà l'obra com fruit d'un «consens» en el que «totes les sensibilitats estan representades». En definitiva, un supost diccionari «de tots» que tanca «definitivament» un conflicte que, curiosament, no existix des de fa temps o inclús no ha existit mai, si hem de creure les declaracions de certs polítics o acadèmics -o les dos coses a l'hora-.

Per desgràcia, la realitat és ben diferent. Senc de tot cor haver de repetir-me en esta qüestió, pero no em cansaré de fer-ho fins que els que tenen oïts escolten i els que tenen la facultat de canviar les coses ho facen. És fals que en la AVL estiguen representades totes les sensibilitats llingüístiques. Ningú que no crega en la «unitat de la llengua» i que practique conscientment i lliure la normativa de la RACV tindrà mai obertes les portes d'eixa institució. A no ser, clar, que capgire el seu pensament i la seua pràctica en eixes dos qüestions fonamentals. El diccionari de la AVL no és el diccionari «de tots»: és el diccionari d'alguns. I si ho és de molts d'eixos alguns, és només perque els aprofita per a perpetuar la consideració oficial de que «el valencià no existix» (s'entén, com a llengua-modalitat llingüística-estàndart-ent idiomàtic diferent del català). En la pràctica continuaran usant el mateix model alienant de sempre; perque, per si ho dubtaven, per a la AVL és perfectament correcte.

Recapaciten, senyors de la AVL: ninguna entitat de referència, ninguna editorial que usava les normes de la RACV en 2001 usa les normes de la AVL en 2016. Algun escritor, algun acadèmic, ha pegat el pas: sí. També molts atres hem pegat el pas, pero en sentit contrari: del 'normalitzat' oficial a la sana doctrina llingüística que dicta i recomana la Secció de Llengua d'eixa centenària institució. Nos alegrem, puix, pels que es congratulen de que paraules que existixen des de que existix el valencià, com 'mentres' o 'riquea', ya no siguen "barbarismes" per a la AVL. Per als demés, la vida seguirà igual, perque en el valencià viu -no en els dels polítics- i en el model normatiu de la RACV sempre han segut correctes i preferents. Benvinguts al club. Esperem no haver d'esperar 50 anys més per a que el valencià siga definitivament reconegut com lo que és: la llengua romànica parlada en la major part del territori valencià.