Las Provincias

Llengua i educació

A pesar de que la decisió final se barruntava polèmica, el model educatiu 'multilingüe' propost finalment pel conseller Marzà ha sorprés a propis i estranys per la seua aparent 'moderació'. A falta d'un anàlisis en profunditat i en alguns aspectes discutibles, el nou sistema, que estructura en sis els possibles models a triar per cada centre segons el percentage d'assignatures que es donen en castellà, valencià i anglés, no es diferencia massa del model 'trilingüe' que defenia el PP al final de la llegislatura passada. Ni s'ha suprimit el dret a l'exenció de l'assignatura de valencià en les comarques històricament castellaparlants, ni pareix que 'l'immersió' llingüística monolingüe siga el criteri a seguir, contra lo que podien sugerir els globos sonda llançats els últims mesos.

Personalment guarde un bon recort de la meua etapa com a estudiant de secundària en una 'llínea en valencià'. Pero si haguera de triar dos qüestions discordants, estes serien, sense dubte, el model llingüístic alienant que s'usava en les classes -res ha canviat en eixa qüestió, per desgràcia, per més que diferents partits polítics s'han succeït des de llavors al front de la conselleria d'Educació- i la sensació de 'segregació' o de 'reserva índia' respecte als demés grups de 'llínea en castellà'.

El segon dels dilemes pareix en trànsit de solució -cada centre triarà un únic model llingüístic que s'aplicarà per igual a tots els grups, diluint la dicotomia 'o blanc o negre'-, pero en la primera de les controvèrsies queda molt per recórrer. En este sentit, a voltes no es comprén be que el necessari i irrenunciable recolzament a l'ensenyança del i en valencià és perfectament compatible en l'oberta discrepància que molts pares i alumnes sostenen cap a la normativa llingüística oficial, com també cap al biaix ideològic anexioniste en el que s'ensenya el nostre idioma.

En esta tessitura, els valencians devem plantejar-nos si volem que la llengua valenciana siga un idioma viu i de futur que pervixca en el temps, o si per contra no nos importa que vaja disminuint lànguidament el seu número de parlants reals fins que desaparega per pura llei de vida. Per als chiquets i jóvens valencians de hui que tenen el castellà com a única llengua familiar -més del 60% segons les enquestes-, i especialment si viuen en una població en la que el valencià ha perdut gran part de la força ambiental que conservà fins fa poc -com la ciutat de Valéncia, les ciutats-dormitori de l'àrea metropolitana, o encara en major grau Alacant o Elig-, l'educació és u dels pocs àmbits vitals a on poden donar-se les circumstàncies apropiades per a que un dia apleguen a ser també valenciaparlants. I u troba a faltar eixos pares i mares conscienciats i ben organisats que reivindiquen, no a soles una escola 'valenciana', sino, en totes les lletres, una escola en llengua valenciana. ¿Ho treballem?