Al març de l’any que ve anem a tindre l’oportunitat de rememorar i celebrar el cinquantenari de la fundació d’una entranyable institució saguntina dedicada a la defensa, recuperació i conservació del patrimoni historico-artístic i monumental, no sols de la ciutat sinó inclús de la seua comarca. Es tracta del Centre Arqueològic Saguntí.


L’assemblea general fundacional es va celebrar al matí del diumenge 17 de març de 1957 al teatre romà. A l’acte es van donar cita més de cent ciutadans, molts d’ells aficionats a l’arqueologia saguntina.


Van acudir així mateix algunes personalitats del món de la cultura i la política, entre altres l’alcalde de la ciutat, don José Blasco Such i el responsable de les excavacions arqueològiques i director del museu i conjunt monumental saguntins, don Pío Beltrán Villagrasa.


A don Domingo Fletcher Valls, comissari d’excavacions, no li va ser possible assistir a l’acte, a què va ser especialment invitat. El doctor Don Esteban Blanco Ximénez serà elegit president de la entitat.


La fundació d’esta associació es produïx en uns moments en què les troballes arqueològiques són més que notables; escultures, monedes, ceràmiques, el descobriment del poblat de Bronze en la muntanya del Pic dels Corbs, l’aparició de diversos mosaics romans en el solar de l’actual seu de la Societat Musical ‘Lira Saguntina’ i en els seus voltants (glorieta i mercat), així com les primeres fases de la restauració del teatre romà baix la direcció de don Domingo Fletcher i de don Facundo Roca Ribelles. Treballs, totalment altruistes que van portar a terme els fundadors de l’entitat que en el 2007 complirà els seus primers cinquanta anys de vida. Aquells aficionats que, al voltant de Facundo Roca Ribelles, es van reunir i van formar la ‘penya arqueològica’, més coneguda com ‘Penya el Pudol’. En la memòria guardem els noms d’aquells saguntins, molts d’ells en plena joventut il·lusionada, que van fer possible que el Centre Arqueològic fóra una realitat.


A la ment ens vénen els noms de Masianet (Matias Cortina Cardo), Miguel Hernández Esteban, el propi Facundo Roca Ribelles, Miguel Vera Aleixandre, Efrain Escrig, Ángel Rausell Beltrán, Valentín D’Ocón Sanz, les germanes Adelantado i Manuel Vega Riset, entre altres.


L’emèrita labor que estos ciutadans van desenrotllar en pro de la recuperació del patrimoni arqueològic i històric, es va vore abonada i alliçonada per alguns professors i catedràtics de les universitats de València, Tarragona i també Saragossa, entre ells el ja mencionat don Pío Beltrán Villagrasa, don Julián Sanvalero Aparicio, don Domingo Fletcher Valls, don José Sánchez Real, don Antonio Beltrán Martínez I don Miguel Terradell.


A l’agost del mateix any, és a dir, allà per 1957, de la fundació del Centre Arqueològic va vore la llum el primer numero de ARSE, el bolletí de la entitat.